Emissió 8: Testimoni de grans avencs sorprenentment desapareguts a Sant Llorenç del Munt

Guies de l'Emissió: Salvador Vives 


Avenc Subils i Godoy, Avenc de les Pedres, Avenc de les Bombes, Avenc de la Casa Vella de l'Obac, Avenc del Torrent de la Riba, Avenc del Coll Llarg... Són els noms d'alguns dels grans forats que van existir a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, però que sorprenetment van desaparèixer, tot i la seva profunditat i grandària de les seves boques.
El Guia de la vuitena emissió d'Això és la Mola, Salvador Vives, va explorar alguns dels mítics avencs desapareguts. El seu testimoni té molt valor perquè és un dels grans espeleòlegs format a Sant Llorenç del Munt i amb una important projecció. Del seu extens currículum,  es poden destacar:

1) Les seves nombroses exploracions (més de 1.500) arreu de Catalunya i les veïnes Espanya, Portugal i França.
2) La seva contribució a la descoberta (o retrobament) de diverses cavitats, com la cova de la Canal del Solitari, el Forat dels Ginebrers, l'Esquerda del Paller de Tot l'Any, l'avenc del Tòfol, el Forat dels Despistats o l'avenc de la Serra del Gall (que després del 1920 se n'havia perdut la seva localització). Així mateix va explorar per primera vegada  l'avenc del Rosseguers. De totes aquestes cavitats va fer la corresponent crònica i també la topografia
3) La seva vessant de formació en espeleologia tant al SIS de Terrassa com a l'Escola Catalana d'Espeleologia, on va ser instructor. Per tant, ha estat el mestre des diverses generacions d'espeleòlegs des dels anys 70.
4) La presidència que va exercir de la Federació Catalana d'Espeleologia.
5) La seva tasca d'estudi de la història de l'espeleologia i, en general, de l'excursionisme.
6) Els seus anàlisis sobre les fonts intermitents de Rellinars.

En la vuitena emissió d'Això és la Mola, en Salvador explica que la seva vida va canviar completament l'any 1969, quan tenia 19 anys. En companyia d'una colla del Centre Social Catòlic va baixar per primera vegada a un avenc: el de Llest. D'aquesta experiència va néixer una clara passió per l'espeleologia, que ha determinat tota la seva vida. Igual que Josep Maria Torras Homet, també va conèixer a la seva dona en un curset d'espeleologia, del qual era mestre.

Primer descens d'en Salvador Vives a un avenc (el del Llest)

Un dels molts temes d'interès del Salvador Vives és que va baixar en dues ocasions a l'avenc Subils i Godoy. Aquest gran forat va aparèixer al torrent d'Estenalles arran dels aiguats de l'any 1962, però va tornar a desaparèixer com a conseqüència de les noves fortes pluges del 1971. En Salvador el va explorar en els inicis de la seva activitat espeleològica i té l'anècdota que li va caure una pedra al cap. Quan va tornar del servei militar, van comentar-li que l'avenc havia desaparegut i va anar a confirmar-lo. Efectivament allà on tenia la seva gran boca, ja no hi havia res. A l'alzina del costat encara hi havia lligades algunes cordes i estris. Recentment, el Salvador ha donat suport a un grup que volien identificar el punt on es trobava l'accès.
En Salvador va lamentar encara molt més la desaparició de l'avenc de les Pedres, que estava situat al Mont-rodon. A aquest altre forat va baixar-hi 12 vegades i, a més, va fer-hi la seva primera topografia.

En grup abans de baixar l'avenc de les Pedres

Enric Prat (el Sardi) a la boca de l'avenc de les Pedres, desaparegut.

Topografia de l'avenc de les Pedres

En sentit contrari, en Salvador va ajudar a resoldre un dels misteris espeleològics de Sant Llorenç. Des de l'any 1920 es donava també per desaparegut l'avenc de la Serra del Gall, però després de dedicar un mes d'exploracions, l'11 de juliol del 1970 va localitzar-ho novament i va estudiar-lo.

Avenc de la Serra del Gall

També va participar en una altra fita història. Tal i com explicàvem a l'emissió sisena d'Això es la Mola, l'avenc del Llest va ser trobar l'any 1953 en una exploració en la que va participar l'Anna Maria Pallejà. La troballa va ser tot un aconteixement perquè la cavitat tenia unes belles formacions. Per això hi anava molt gent i, a més, per les seves característiques, es feia servir com a lloc d'aprenentatge. El propi Salvador Vives va fer allà la seva primera baixada a un avenc. Per aquella època, a finals dels anys 60. Enric Prat, que era conegut com el Sardi, va començar a dir que en el sostre de l'avenc hi havia una sala. Com el forat es coneixia feia gairebé 20 anys i era el més visitat de Sant Llorenç, ningú no va creure gaire en la seva premonició. A més, era molt complexa arribar fins el sostre de la cavitat.
Però el 8 de maig del 1971, dos escaladors membres també del SIS,  Joan Camí i el Salvador Mesalles, van decidir comprovar si la suposició del Sardi era veritat. Fent escalada artificial, amb tacs de fusta, baguetes, burins... van superar els 15 metres d'ascens i, un cop dalt, va resultar que efectivament hi havia una nova sala i que, a més, tenia unes formacions increïbles, com es pot comprovar en les fotos adjuntes: estalactites, estalagmites, banderes, colades... La setmana següent, el 15 de maig, els dos escaladors van tornar a l'avenc amb el Salvador Vives i aquest va fer la primera topografia.

Joan Camí, Salvador Mesalles, un company i Salvador Vives

Salvador Vives, a la sala Sardi, de l'avenc del Llest

En aquell temps, amb l'ajut de dos pagesos de Rellinars, coneguts com el Tòfol i l'Andaló, en Salvador també va poder identificar altres avencs. Posteriorment ja va anar ampliant la seva àrea d'activitat cap a d'altres contrades, més enllà del nostre massís.
Recentment el Centre Excursionista de Terrassa ha confiat al Salvador Vives una important i històrica tasca: el Catàleg de Cavitats de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. L'obra està molt avançada i ha entrat ja en la fase final de revisió. En Salvador anuncia que el primer volum, dedicat a la Serra de l'Obac, serà publicat aquest any. Inclourà un estudi geològic de tot el massís i ressenyes molt àmplies de 174 cavitats, a banda de fer referència als forats més petits. Quan es conclogui aquest treball, s'avançarà en el segon volum centrat en la part de Sant Llorenç del Munt.