Emissió 12: Cultura, imaginació i reivinciació a Sant Llorenç del Munt.

Guia de l'Emissió:
Narcís Serrat

Data: 1 de maig del 2013.

(Descarregar amb Ivoox) (Descarregar amb ITunes)

El Guia del programa 12 d'Això és la Mola, Narcís Serrat, ha deixat lògicament la seva petjada d'escalador a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. El 1974 va obrir, conjuntament amb l'Andreu Aparicio i el Josep Maria Vilalta, una via a la vessant nord-oest del Morral del Drac, que va batejar amb el nom de Lonjas en homenatge a un amic desaparegut.
Però inevitablement el Narcís també veu i trasllada a la muntanya el seu tarannà i la seva llarga trajectòria professional, al capdavant del mític Cau Ple de Lletres de Terrassa. Amb el Narcís tenim una visió de Sant Llorenç carregada de cultura, imaginació i reivindicació.
La primera experiència llorençana del Narcís Serrat va ser amb set anys, quan va pujar a la Mola amb els seus pares i els seus 8 germans. Es van perdre pel camí i van passar la nit allà. El Narcis recorda que no va poder dormir perquè picaven molt les mantes verdes militars de les lliteres, que en aquell temps tenien la Maria Casals i el Joan Ros.
Després anaven sovint a la muntanya a buscar bolets, espàrrecs, cargols i crancs a la riera de Rellinars. Més tard va entrar al moviment escolta, als llobatons.
Amb una colla d'amics van començar a sortir també pel Pirineu i, d'amagat, es va apuntar al curset d'escalada del Centre Excursionista de Terrassa. Va començar pujant el Gorro Frigit (Montserrat) i el Burret (Sant Llorenç). Poc a poc es va anar superant fins que va participar en diverses expedicions a l'Himalaia.  Per causes climatològiques malauradament no van poder fer el cim de l'Everest, però es van quedar ben aprop.


Cultura:
El Narcís recerca "modestament" els vestigis històrics. Coneix, estudia i mostra els forns de calç, pega, obra i vidre, així com restes de carboneres, barraques, balmes obrades o masies antigues.
Com a promotor cultura, es pot destacat, entre moltes altres accions, la participació del Narcís en:

- la rehabilitació de la barraca dels Rossos, que va ser dirigida pel Grup de Recerca de la Pedra Seca
- una iniciativa, amb el Joan Roura, per a preservar el mas enrunat de la Serra Llarga de l'Obac.
També promou moltes
- la projecció a Matadepera del Perro Negro, una pel·lícula basada en gran part en rodatges als anys 30 del Joan Salvans abans que fos assassinat, amb el seu pare i altres empresaris, a l'inici de la Guerra Civil. A la pel.lícula es veu la Mola en aquella època, altres indrets i les festes celebrades a la Torre Salvans. Fins i tot es va gravar una imatge de treballadors de la fàbrica dels Salvans, en la que surt Pedro el Cruel, que va ser l'impulsor del crim.
. ha  estudiat la llegenda del Drac de Sant Llorenç.

Així mateix, el Narcís:

Can Robert, escenari d'un western

- Està confeccionant una Ruta dels Malalts, enllaçant els llocs on van fer estada diversos escriptors, com Àngel Guimerà, el Josep Maria Ballarin o el Salvat Papasseit.
- i, conjuntament amb l'Albert Beorlegui, està preparant una mostra sobre les pel.lícules antigues que han fet servir Sant Llorenç del Munt com a escenari i que tenen com a figurants a veïns de Matadepera. Entre d'altres hi ha "La Boda era a las 12" (1962) o "La Digilencia de los Condenados" (1970), un western a Can Robert.

Imaginació:
El Narcís té una visió ben original i imaginativa de molts indrets de Sant Llorenç del Munt. Ho demostra en les accions culturals que hem esmentats, però també en les seves sortides i descobertes per la muntanya.
Dos dels molts possibles exemples:
- Fa uns anys va trobar una petita foradada a la vessant sud de la carena dels Ginebres, sobre el Puig Conill, ben aprop de l'agulla coneguda com el Bust d'en Clavé. Un dia de Nadal hi va anar i va posar una campana. Des d'aquell dia, quan passa per allà amb grups del Casal de la Gent Gran de Matadepera (als que acompanya a fer rutes), els hi fa dringar la campana mentre demanen un desig.
Algú va treure la campana, tot i això a l'indret li ha quedat el nom de Foradada de la Campana.
 - Pujant la canal de la Pedrera el Narcís també va veure una foradada al costat de l'agulla del Ninot. Com la seva forma li va recordar a un donut, en va amagar un pels voltants. I quan va passar amb els grups treu el donut i presenta l'indret com el Foradot del Donut.

Reivindicació:
El Narcís mai no ha dubtat  en participar en accions reivindicatives a favor de Sant Llorenç del Munt, com ara l'intent d'aturar la construcció de la pista de Mata-rodona.
En Narcís creu que la declaració de Parc Natural no ha suposat una millora en la gestió de l'espai natural i cultural. Per això, supervisa constantment les accions de la Diputació de Barcelona, gestora del Parc Natural, i no dubta en protestar quan no hi està d'acord i en presentar propostes de millora. En aquest cas també els exemples són nombrosos. Com a mostra es pot comentar la seva demanda d'una protecció i senyalització informativa adequada dels elements del patrimoni històric/cultural, que hauria d'incloure també el manteniment de les masies que comencen a enrunar-se (com l'emblemàtica Can Robert) o fer amb més sentit l'era de la Mola.

A la fi del programa, en Narcís Serrat, amb ànima de "carboner del segle XXI", recorda que "la natura ho és tot" i que cal "estimar-la".