Josep Llorens
També ho pots escoltar a:
El Puig de la Balma és un dels pocs llocs de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac que pot acreditar haver estat habitat permanentment durant un mil.leni. Abans de ser edificada, ja servia de refugi als pastors. El seu primer nom conegut és d'Espluga de Vilamanca i la seva aparició en un document es remunta al 1.170. Des d'aquesta època, el mas conserva un munt de documents històrics redactats en llatí.
De la Riera de Nespres al Turó del Mal Pas.
Des de que es té noticia la balma sempre ha estat ocupada per la mateixa família, que a partir del S.XV rebem el cognom de Puig. Els actuals representants de la nissaga són el Josep Llorens i el seu fill, Lluís. Tots dos s'ocupen de l'explotació dels recursos de la finca, que ara s'estén des de la Riera de Nespres fins el sot dels Debanadors, l'Era dels Enrics i la vessant nord del Turó del Mal Pas.
En Josep Llorens, que és el gran guia de l'emissió 32 d'Això és la Mola, explica que les dues activitats principals del Puig de la Balma sempre han estat els conreus i l'explotació forestal.
Els Enrics de l'Era.
En algunes ocasions les terres eren llogades a tercers. Uns documents, datats abans del S. XV, acrediten que el Puig de la Balma va llogar unes terres pel sot dels Debanadors a una sèrie de pagesos que coincidien en anomenar-se Enrics. Com a Era, feien servir el gran roquetar que queda per sobre dels Debanadors. Aquesta va ser l'origen de la toponímia Era dels Enrics, que s'ha conservat durant cinc segles.
La Vinya,
Com a totes les finques de Sant Llorenç, l'últim gran conreu del Puig de la Balma va ser la vinya. En moltes de les seves terres es van fer bancals per plantar vinyes.
El mas va mantenir aquest conreu i la producció de vi durant molt temps, fins els anys 80.
Com a testimoni d'aquesta època en alguns indrets de la finca es poden veure encara feixes i barraques, una d'elles és triple. Es tracta d'un "monument" de l'art popular de santllorençà, que ha estat localitzada pel Quim Solbas i el Jordi Guillemot i rehabilitada pel Grup de la Pedra Seca de Castellar del Vallès.
Dues colles de carboners.
En Josep Llorens recorda que al Puig de la Balma treballaven dues colles de carboners, formades, respectivament, per tres persones.Tots eren de Ribes i Tortorsa. Van provar de contractar també a carboners valencians, però no van donar els mateixos resultats.
En Josep recorda que abans de l'inici de cada campanya les dues colles feien les seves barraques, si bé ocasionalment també podien ocupar alguna balma. Cada colla feia unes 150 càrregues de carbó.
L'activitat carbonera del Puig de la Balma va acabar el 1968.
El principal comprador de carbó del Puig de la Balma era el Creus, un comerciant de Terrassa.
De tots els carboners, en Josep Llorens recorda especialment al Ramon, el Jaume "Puntes" (que eren originaris de Tortosa) i el Txaques i el Pere Piler (que veien de Ribes). La filla del Jaume encara treballa pel Puig de la Balma.
Els Pins Cargolats van créixer sense el coneixement dels seus propietaris.
La meitat dels populars Pins Cargolats de l'Era dels Enrics es troben dins dels límits del Puig de la Balma, i la resta són del Puigdoure. Tot i això, no es pot aclarir el seus misteri. Com és lògic, el Josep Llorens i la seva família tenen un coneixement exhaustiu de la seva finca, però sorprenent no van tenir noticia de l'existència dels pins fins fa pocs anys, cap a la dècada dels vuitanta.
El Josep explica que els pins es troben en un sector de terra molt dolenta. Per això mai no ha estat conreuada ni era activitat en tallades. Això va facilitar que els pins es desenvolupessin i no fossin inclosos tampoc en la gran tallada que va fer el mas del Puigdoure als anys 60.
Els Llorens creu que l'origen dels Pins Cargolats és natural i que, com a molt, potser algun boscaters es van entretenir a ajudar-los de petits a marcar les seves formes.
Emboscats i Maquis.
Durant la guerra civil, a moltes cavitats del Puig de la Balma es va amagar persones que volien evitar anar a la guerra.
Després de la Guerra Civil, un grup de maquis es va amagar a la Quebeca. Aquest grup, i després altres, anaven al mas a demanar menjar, advertint que no diguessin res. Quan rebien aquestes visites, els pares demanaven al Josep que portés un escrit al mestre de Mura, en el que avisaven que voltaven per allà els maquis. Però quan els guàrdies anaven a fer la inspecció ja no hi havia ningú.
Les Fonts.
Les fonts més importants de la finca del Puig de la Balma són les del Regadiu, la propera a la casa i les Fontetes.
En relació a les surgències del Sot de l'Infern, el Josep Llorens explica que realment la històrica font del Til.ler va desaparèixer l'any 1962 com a conseqüència de les torrentades. La força de l'aigua es va emportar tot l'entorn de la font, inclòs el til.ler, del qual es va trobar la soca morta aigües avall.
La Fonda, el Museu i el Cine
Als anys 90 els propietaris van decidir compensar el decliu de l'agricultura amb la captació de turisme. Amb aquest objectiu van obrir un museu en el que exposes eines històriques i, a més, van posar en marxa un servei de fonda, amb llits i restaurants.
Recentment el Puig de la Balma ha servir d'escenari a dues importants pel·lícules catalanes: el Pa Negre i el Bruc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada