Emissió 11: Els Lleixà, nissaga de carboners

Guia de l'Emissió:
Joan Lleixà

Data: 24 d'abril del 2013.

(Descarregar amb Ivoox) (Descarregar amb ITunes)


Els Lleixà van ser una de les moltes famílies de boscaters dels voltants de Tortorsa que, a principis del segle XX, van marxar cap el Montseny o Sant Llorenç del Munt. Els Lleixà són concretament de Tivenys, un poble del Baix Ebre amb una gran tradició de fer carbó vegetal.
A finals dels anys 20 del segle passat, l'avi Joan Lleixà va decidir deixar Tivenys i venir als nostres boscos on s'intensificava la producció de carbó per atendre la creixent demanda urbana.
Primer van estar dos anys a Vacarisses i, a continuació, ja va arribar al cor de Sant Llorenç del Munt, on van arrelar.  D'entrada van estar treballant entre el Coll d'Eres, la Sesta de l'Arç i el Sot de la Bota.
El 1932 van marxar cap el llevant de la muntanya. La família es va instal.lar a una casa de Sant Feliu, però el Joan va continuar vivint sobretot a la muntanya.
Com el carboneig exigia rotar per diversos indrets del bosc, durant prop de 20 anys l'avi Joan va tenir barraques i va fer piles a diferents indrets:
- Sota la Font de Neda.
- la Soleia del Dalmau.
- el Sot de la Carda.
- el Sot del Guix.
- la capçalera de la riera de Matalonga.
Aquesta estructura de carboneig va mantenir-la fins que es va morir a finals del anys 40 i durant un temps encara va continuar-la el seu fill petit.
L'avi Joan va morir treballant.  Una dona que vivia a una de les cases del Ripoll el va veure malalt, amb pulmonia, dins de la seva barraca de Matalonga, sota la Castellassa del Dalmau. El van anar a buscar ràpidament amb la tartana del mas de l'Illa i el van portar a casa seva, on va morir al cap de dos dies.

Restes de la barraca on va ser trobat molt malalt l'avi Joan Lleixà

En arribar a Sant Llorenç del Munt tots els membres de la família Lleixà i Galve vivien a les barraques. Els petits anaven a estudiar a Can Robert, si bé també ajudaven a fer tasques. Poc a poc, els fills del Joan es van anar casant:
 - El fill gran del Joan es va casar amb la filla mitjana del masover i pastor de Can Robert, Tomàs Malé. descobridor de la necròpolis del Coll d'Eres. El matrimoni va anar a viure amb Ca n'Amada, a Castellar del Vallès.
- La Carme es va casar l'any 1938 amb el Miquel Torres, del mas de l'Illa. Allà hi va viure fins el 1994. 
 - Una altra dels fills de l'avi Joan, en Josep Lleixà, va continuar vivint a Sant Feliu després de casar-se. També va treballar al bosc, però, quan es va fer gran,  va començar a anar a una fàbrica per tal de poder cotitzar i cobrar la pensió. Durant molt temps en Josep va treballar de nit a la fàbrica i durant gran part del dia continuava al bosc, concretament entre els masos del Sabater i el Pinetó.
En Josep va tenir el 1941 un fill, en Joan, que és el "guia" del programa Això és la Mola. En Joan va fer tard per a treballar de carboner ja que, quan es va fer gran, el sector estava en crisi. Ell va començar a treballar als 14 anys en un taller.
No obstant, de petit sempre estava al bosc i, per a ell, pujar a la Mola era com, per a molts nens, jugar a la plaça del costat de casa. En Joan va rebre un coneixement pam a pam de Sant Llorenç tant del seu pare com dels seus tiets i de la seva primera colla de caçadors, la Colla del Porc, formada només per boscaters. 

Coneixedors i Recercadors.
Els Lleixà també són reconeguts com una corretja de transmissió de coneixements de Sant Llorenç del Munt entre els antics boscaters i el nous excursionistes.
El pare Josep Lleixà va desvetllar la situació de les cavitats dels sots de la Carda, el Sabater, el Muronell i les carenes de l'Illa i el Serradell a grups excursionistes de Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa. Un d'aquests grups estava format a principis dels anys 80 pels germans Xavier i Eduard Badiella i el Jaume Claverí.
En Joan Lleixà ha continuat aquesta tasca. Una vegada jubilat està compaginant la seva afició a caminar, busca espàrrecs i bolets amb la recuperació d'elements del patrimoni natural i cultural de Sant Llorenç del Munt. A vegades ell recorda on es troben alguns indrets i, en d'altres ocasions, només li cal rebre petites indicacions per a emboscar-se fins a trobar el que li han dit.
Actualment està col.laborant principal amb el Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès, encapçalat pel Joan Roura. Els hi ajuda a localitzar barraques i forns. També dóna suport a alguns col.lectius d'espeleòlegs. Així ara està col.laborant en la cerca d'un avenc, que va ser vist fa molt temps per un masover, però que encara no ha pogut ser localitzat.
També ha estat una de les persones que ha ajudat a corregir en algunes qüestions (principalment toponímies i camins) el darrer mapa de l'Alpina.

La Balma Pinassa
El seu tiet, Vicenç Messeguer, li va mostrar la balma de la Pinassa, molt abans que fos coneguda pels grups excursionistes i es fes la construcció amb pedres. Quan ell la va conèixer havia només una font arranjada pels boscaters amb un tub.

La Font de Neda
El tiet seu també va assumir durant molts anys les tasques de manteniment de la Font de Neda, que està situada molt aprop del lloc on tenia una barraca el seu avi.
En Vicenç netejava la font i va ser ell qui va posar el tub de ferro que encara es conserva. També hi va posar una tela a sobre perquè no s'embrutés de terra. En Joan Lleixà va continuar fent-se càrrec d'aquesta surgència fins que va pensar que el seu esforç era ja inútil. Continuament calia tornar a assegurar la canalització de l'aigua perquè els senglars o les persones la feien malbé.

Altres Fonts
Coneix totes les fonts de llevant de Sant Llorenç del Munt, inclosos els bassals que mantenien els boscaters per poder aprofitar l'aigua que s'acumulava en alguns llocs. El problema és que tots aquests bassals s'han embrutat en no ser cuidats per ningú.
En Joan explica que la font de l'Arç, picada a la roca, s'ha pogut mantenir perquè va ser netejada a fons fa anys per dos caçadors de Sant Feliu del Racó (ja morts).
Ell va netejar també durant un temps les fonts del Frare i del Figuerot.
Pel que fa a la font de la Carme, recorda que l'acondicionament va fer-ho, sobre un aigüerol, un home que va passar alguns estius al mas de l'Illa.
Davant la Balma del Bord, a l'altra banda del torrent, la font Gentil s'anomenava antigament de l'Alba perquè hi ha aquest tipus d'arbre. De fet, així realment surt en els primers mapes.

Avenc 
Com el seu pare, en Joan coneix gairebé totes les cavitats del llevant de Sant Llorenç del Munt. Va ajudar a retrobar l'avenc del Brunet quan el torrent va quedar completament embardissat, però en coneix molt pel llevant de Sant Llorenç del Munt.

Barraques de Vinya.
Ha localitzat tres barraques de vinyes senceres pels racons del mas Pinetó i de Can Sallent, però també ha trobat moltes altres  enrunades.

Barraques de Carboners.
Igualment coneix la localització de moltes restes de barraques de carboners, que no es rehabiliten donada la seva fragilitat.

Camins
En Joan recorda tota la xarxa de corriols que feien servir els boscaters. Molts d'ells estan molt bruts i només ell, i uns pocs més, saben encara seguir-los i arribar als indrets on porten.
En Joan també sap seguir els corriols de porc per anar fins a qualsevol lloc.
En resum, el Joan és millor que un GPS.

Esperit Muntanyenc
Sens dubte les grans lliçons que trasllada en Joan Lleixà són les de l'autenticitat i l'esperit muntanyenc, que són precisament les més difícils d'aprovar. En Joan, igual que la seva família, és una de les persones que més indrets coneix de Sant Llorenç (dels catalogats i dels no catalogats), però aquest no és el seu principal valor. Això és simplement una conseqüència de la seva vida i del seu esperit. I no dubte en compartir gran part del que coneix amb les persones que ell sap faran un bon us i les estudiaran com cal.
En Joan és un boscater, un muntanyenc, una persona que sap com conviure amb la natura i que sap interpretar-la, cuidar-la i també traslladar-la a l'escada humana. Això, que dona autenticitat al Joan, no s'apren a cap llibre i tampoc no s'hi arriba introduint dades a un GPS. En Joan no saps què és un waypoint, però és coneix a fons Sant Llorenç i, sobretot, Sant Llorenç reconeix al Joan.