Emissió 41: El tancament sense permís de 2 coves desferma una molt forta polèmica a Sant Llorenç

Guies de l'Emissió: 
Àngel Miño, Hilari Moreno, Eduard Vives, Miquel Nebot, Gemma Pirla, Salvador Vives, Narcis Serrat i Quim Solbas

Tuiteja

També ho pots escoltar a:

L'emissió 41 del programa Això és La Mola està dedicada a l'anàlisi de la forta polèmica desfermada a Sant Llorenç del Munt pel tancament sense permís de dues cavitats.
Els autors dels dos tancaments no s'han identificat, però tots dos han deixat en les reixes instal.lades uns cartells explicant que amb les seves accions volen evitar el deteriorament de les cavitats. A més justifiquen les seves accions unilaterals en considerar que el Parc Natural no és prou diligent en l'adopció de mesures de protecció.
Aquests arguments no han apaivagat la polèmica. El Parc Natural (depenent de la Diputació de Barcelona), la Federació Catalana d'Espeleologia i diverses entitats excursionistes diuen que a Sant Llorenç del Munt ja estan sotmeses a un regim de protecció les cavitats que tenen unes característiques (fauna, arquelogia,etc.) que veritablement ho requereixen, com són els casos dels avencs del Davi i de Castellsapera, o la Cova de Mura. A més indiquen que sempre els processos de protecció han d'estar avalats per la Federació i per informes científics contrastats.
En tot cas, el Parc Natural recorda que ells són propietaris dels terrenys on estan les dues cavitats i, per tant, han denunciat l'acció.

El primer tancament es va produir el passat Nadal a la petita cova del Frontal. Aquesta primera acció (detectada per diverses colles) es va difondre ràpidament entre molts cercles excursionistes, mes enllà del reduït grup d'interessats per les cavitats de Sant Llorenç. I a l'abril es va conèixer, a través d'un grup espeleològic de Granollers, que la molt estreta boca de la cova-avenc Quim Solbas també havia estat coberta per una reixa.
Aquesta segona acció va tenir una clara conseqüència: es va elevar molt més el to de la polèmica ja que molts grups espeleològics catalans van protestar contra el tancament de les coves i, a més, va servir per ser alertats els Mossos d'Esquadra.
L'afer, ja completament sota les dinàmiques administratives, ha agafat una volada probablement no volguda per ningú.
Més enllà d'aquesta derivada i dels malestars generats, les dues accions també són un motiu per aturar-se a debatre, amb calma i seny, la conveniència o no de donar una protecció més gran a determinats espais del massís.
Com a contribució al debat, el programa exposa 8 opinions de persones, que pels seus càrrecs o coneixements, són clau en la polèmica:

- el director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, Àngel Miño.
- el president de la Federació Catalana d'Espeleologia, Hilari Moreno.
- el bioespeleòleg Eduard Vives.
- el paleontòleg Miuel Nebot.
- la geòloga i presidenta de la SIS, Gemma Pirla.
- l'històric i reconegut espeleòleg Salvador Vives,
- l'alpinista Narcis Serrat,
- i el descobridor d'una de les coves ara tancades, Quim Solbas.

Emissió 40: Les rutes més llargues i dures per recòrrer Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Guies de l'Emissió: 
Eric Vela, Marc Camí, Joan Fonoll, Gregorio Mazón i Manel Fajula

Tuiteja

També ho pots escoltar a:

Des de fa més d’un segle el tipus de sortida més comuna de voltar per Sant Llorenç del Munt és la matinal. Són caminades d'unes 4 o 5 hores, amb un recorregut de 5 a 10 km, incloent l’esmorzar. Si es vol aprofundir en alguna zona més rica en patrimoni o més llunyana, el temps i el recorregut.

Davant d’aquestes formes tradicionals d’endinsar-se pels boscos i cingles, hi han altres propostes més exigents. Són rutes molt llargues, que acumulen forces desnivells. Són veritables trenca-cames.
Entre les moltes varietats de ruta llarga, es troben:
- L'Ultra-Trail La Mola.
- El tram llorençà de la Matagalls-Montserrat.

- La Ruta dels Monestirs.

- La ruta dels Cinc Cims

- La Marató de Sant Llorenç Savall

- La Ruta dels Camins Històrics de Sant Llorenç del Munt.

- La Integral de Sant Llorenç

- La Mola 4 per 4

- La Caminada Popular de Mura.

El programa 40 d'Això és La Mola tracta sobre 4 d'aquestes grans rutes:

ULTRA TRAIL LA MOLA.

Amb diferencia la ruta de major recorregut que té com escenari Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac és l’Ultra Trail La Mola. Són 100 quilòmetres i fets al llarg de tot un dia. Són 24 hores en les que cal combinar el caminar i el córrer. El seu promotor és un dels grans coneixedors de la nostra muntanya, que va ser ja un dels Grans Guies del programa, el Marc Camí. L'Ultra Trail ha arribat aquest any a la segona edició.

El propi Marc, acompanyat d'un altre dels participants. l'Eric Vela, expliquen les sensacions d'una ruta tan llarga, que passa per molts racons del massís.

El Marc i l'Eric destaquen que aquesta Ultra Trail no és una prova de competició. No hi ha un guanyador. De fet, tots els participants van plegats, com un grup d'amic que han quedat per sortir. Dels avituallaments s'ocupen els seus propis familiars.
A més, l'Ultra-Trail és solidària. Els participants fan una aportació al Banc dels Aliments.

Més informació  al blog de l'Ultra Trail La Mola 

LA RUTA DELS CAMINS HISTÒRICS.

La Ruta dels Camins Històrics de Sant Llorenç, amb 34 quilòmetres, està organitzada per diverses entitats excursionistes: El Club Muntanyenc de Terrassa, la Secció Excursionista del Club Natació Terrassa, Centre Excursionista de Castellar del Vallès, Excursionistes.cat o el Centre Excursionista Llorençà.
La sortida i arribada és a Matadepera. El recorregut passa pel Coll de Grua, la carena de l'Illa, l'Ermita de les Arenes, la font del Llor, el Coll d'Eres, el Coll d'Estenalles, el coll de Tres Creus, la torrota de l'Obac i el collet de Sant Joan.
En el programa, un dels participants, en Joan Fonoll, explica les seves sensacions al llarg de la ruta.

Més informació al bloc de la Ruta dels Camins Històrics

LA INTEGRAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT.

La Integral de Sant Llorenç del Munt és una ruta antiga, que surt i arriba a Can Robert i passa per la majoria dels racons de Sant Llorenç del Munt, sense entrar a la Serra de l'Obac. 
El recorregut passa per la Carena de l'Estret, la Canal dels Cavalls, La Mola, la Font del Saüc, la Carena de les Animes, el Camí Font Soleia, la Canal Sta Agnès, Sta Agnès., La Cadireta, La Morella, la Canal de la Ravella, Coll Gavatx, Marquet de la Roca, Font del Llor, Collet del Llor, Cova dels Llimacs, Cavall Bernat de la Vall, Roques de la Coca, Montcau, Coll Eres, Canal Cellerot, Font de la Llicona, Riera Arenes, Sot de la Bota, Coll Prunera, Coll del Turo de les Rovires, Can Bufi-Can Pelags, Canal de la Pedrera, Balma Blava, Canal de la Pedrera, Carena Pagès, Cova Drac, Mal Pas Can Pobla, Can Pobla. Canal de les Bruixes i retorn a Can Robert.
En el programa en Gregorio Mazón comenta la duresa de la prova.
Més informació a Wikiloc.

LA MOLA 4 PER 4.

Aquesta ruta molt exigent ha estat creada aquest mateix any pel Manel Fajula, un dels grans divulgadors de camins de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac a través del seu perfil a Wikiloc, Manel 1 (link).

El Manel Fajula amb les seves dues filles

El Manel Fajula ha compartit en internet més rutes que qualsevol llibre o guia. El seu perfil a wikiloc s'ha convertit en un gran centre de dades, molt útil sobretot per qui començar a voltar pel massís. A més té el valor afegit de poder descarregar-se la ruta en qualsevol dispositiu mòbil.
El Manel també ha estat un dels col.laboradors de l'ultima edició del mapa de l'Alpina.
De moment, el Manel ha publicat a internet unes 300 rutes.
La Mola 4 per 4 no és la més llarga, però sí la més dura. Comença i acaba a Can Robert amb l'objectiu de pujar i baixar a La Mola durant 4 cops i per 4 canals diferents. Passa per:
- Carena de l'Estret, Canal dels Cavalls, La Mola,
- Carena de les Ànimes, Font Neda-Riera del Dalmau, Balma del Bord, Canal de Santa Agnès. Morral del Drac, La Mola
- Canal dels Cavalls, Can Pobla, Canal de l'Esquirol, Cavall Bernat, Camí dels Monjos, Foradada de Can Pobla, Cova del Frare, Canal de Can Pobla, La Mola
- Camí dels Monjos, Morral de la Codoleda, Canal de la Codoleda, Dipòsits, Canal dels Monjos, Camí dels Monjos, Camí de la Font Soleia, Font Soleia, Camí dels Monjos, La Mola
- Morral del Drac, Canal de l'Abella, Carena de l'Estret i Torrent de la Querosa.
Més Informació a Wikiloc.

(Les fotos han estat cedides pels impulsors de les respectives rutes)

Emissió 39: Les petites coses que podem fer tots per protegir i potenciar la màgia de Sant Llorenç del Munt

Guia de l'Emissió: 
Josep Canals (Tècnic d'Ús Públic del Parc Natural)

Tuiteja

També ho pots escoltar a:

Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac són tan familiars als habitants del Vallès, del Bages i també del Barcelonès que sovint l'anomenem "el patí de casa". La proximitat, la facilitat d'accés, els nombrosos punts d'interès, la quantitat de visitants... ens podem fer oblidar que el massís també és un Parc Natural (en majúscula), és a dir, un espai protegit per unes normes des de fa 30 anys.
A la gent del Vallès, del Bages i també del Barcelonès no cal que ens ensenyin a sentir la muntanya com a nostra, com a pròpia, com el patí... Anem sobrats de sentiment de pertinència i tots creiem que som els que ens coneixem millor que ningú els seus camins, els seus racons... Ningú no ens ha d'explicar res.
Aquesta estimació fa que alguns visitants recullin la brossa que troben pels boscos i, fins i tot, alguns fan coses meravelloses, com rehabilitar fonts, barraques...
Però com en tots els grups, sobretot quan els visitants superen els cent mil a l'any, hi ha una poca gent que embruta, que entra al Parc motoritzat o que troba en la solitud de la muntanya el lloc on desplegar la seva agressivitat... amb una serra.
Més enllà dels casos extrems (a tractar pels guardes i psicòlegs) tots plegats, tots, podem fer petites coses, que no requereixen gaire esforç, per contribuir a protegir i potenciar la màgia de la "nostra muntanya".
El Gran Guia de l'emissió nº 39 d'Això és la Mola és el Josep Canals, el Tècnic d'Ús Públic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Amb el Josep, que també és coneix el massís des de petit, el programa ha fet una relació de les principals bones pràctiques que hauríem de tenir en compte quan anem a Sant Llorenç. També en el programa intervé l'Àngel Miño, el director general del Parc Natural. Tots dos destaquen que el més preocupant són les petites acciones, que per si soles no tenen grans conseqüències, però que prenen rellevància quan la repeteixen molts visitants i reiteren que llocs com La Mola ja són visitats per més de cent mil persones.

Al llarg del programa, el Josep Canals detalla moltes pràctiques que hauríem de millorar. Com a resum indicatiu, com exemples, podem parlar de 14 petites coses que tots nosaltres podem fer fàcilment:

1) No llençar cap mena de resta de menjar (ni pells de fruites ni trossos d'entrepans...).
2) No llençar lògicament cap mena d'altres tipus de restes (com papers, llaunes, ampolles de vidre...)
3) No fer foc (ni amb fogonet ni dins de balmes...)
4) Evitar trepitjar les codines fora dels corriols per no malmetre la seva fràgil vegetació.
5) No tallar cap de les espècies especialment protegides, com el Boix Grèvol.
6) No tallar tampoc mai les arrels de cap mena de planta o arbust.
7) No obrir nous camins (i molt menys fent servir serres, etc. A Sant Llorenç es pot caminar amb facilitat per tot arreu simplement apartant les branques i matolls).
8) Es poden fer petites fites per indicar un camí, però no fer grans acumulacions (muntanyes) de pedra.
9) No fer cap mena de pintada, ni en arbres ni en roques.
10) Respectar la regulació d'escalada existent, que serveix per protegir la flora i diverses especies d'aus. En el cas de grimpar per les moltes petites agulles, cal tenir cura de no malmetre ni tallar la vegetació.
11) No anar en bicicleta pels corriols, tant per l'impacte sobre el terreny com pel perill que comporta per la resta de visitants.
12) No anar en moto o cap altre vehicle motoritzat per pistes de menys de quatre metres d'amplada o bé que estiguin expressament tancades.
13) Respectar i garantir la plena integritat de les formacions de les cavitats. Cal recordar la seva fragilitat i el molt temps que la natura triga en refer-les.
14) Respectar tots els elements patrimonials i els llocs que són considerats jaciments. Una petita alteració pot suprimir informació rellevant sobre el nostre passat.

Seguir aquestes bones pautes (que poden ser complementades amb moltes altres) no ens limitaran en res la forma de gaudir de Sant Llorenç, ja sigui caminar, córrer, escalar, esmorzar, fer fotos...
Simplement el nostre pas no hauria d'alterar, de modificar en res, la muntanya: el Parc Natural.

Emissió 38: Els comtes de Sant Llorenç, custodis des del 1902 de Can Pobla i La Mola -i la costella del drac

Guia de l'Emissió: 
Josep de Quadras, 4ª Comte de Sant Llorenç

Tuiteja

També ho pots escoltar a:

El Josep de Quadras és des del passat mes de desembre el propietari d'una extensa finca que va des dels cingles de Can Pobla fins els Caus Cremats. La seva família va comprar l'any 1902 aquests terrenys, conjuntament amb la resta de la muntanya, la canal de Santa Agnès i els Òbits. Aquesta altra part, amb l'històric monestir del cim, va ser transferida a la Diputació de Barcelona a principis de la dècada dels vuitanta.

El Josep també ha heretat un títol nobiliari eclesiàstic. És el quart Comte de Sant Llorenç del Munt (que en l'otorgament del 1905 s'escriu encara amb "s": Sant Llorens). Amb en Josep, ja són quatre generacions de la família Quadras les que s'han ocupat durant més d'un segle d'administrar una de les finques més grans i emblemàtic del massís.

1er Comte de Sant Llorenç (1902/5 - 1924): Antoni de Quadras

L'Antoni de Quadras i Feliu era el segon fill d'una família d'empresaris tèxtils de Sabadell. Com el seu germà gran, va heretar la casa pairal dels Quadras, a l'Antoni va voler tenir la seva pròpia residència d'estiu. Va estudiar diverses opcions fins que es va decidir per adquirir, a la família Gras, la casa de Can Pobla i tota la muntanya de La Mola.
Aquesta transacció es va fer amb dos punts interessants:
- Els anterior propietaris van voler fer una última gran tala intensiva dels boscos per obtenir ingressos addicionals. D'aquesta forma, la muntanya va iniciar el segle XX pelada d'arbres. Així ho proven diversos fotos de l'època.
- En el contracte es feien constar diversos masos, a banda de Can Pobla. I un d'ells era els Òbits. Tot i haver quedat desocupats els 1860, a principis del segle XX encara constava com habitatge.
L'Antoni no va aprofitar l'antic mas, sinó que es va fer construir un nou edifici, que és l'actual Can Pobla. La foto mostra les obres:

En assumir la propietat del monestir del cim, l'Antoni va aconseguir que el 1905 li fos atorgat un títol nobiliari eclesiàstic. El papa Pius X va nomenar-lo "Comte de Sant Llorens del Munt". Així també podia ser noble, igual que el seu germà, el Baró de Quadras.
L'Antoni va promoure també la construcció de la nova església de Can Pobla, que substitueix a l'anterior, i va fer diverses rehabilitacions del monestir.
En l'àmbit excursionista, l'Antoni va permetre i, fins i tot, va impulsar el pas per la seva finca organitzant curses. Fins i tot, una dia que caçava, va descobrir l'avenc del Club, amb una important fondària.

La Costella del Drac

La foto més coneguda de l'Antoni és a la porta de Can Pobla amb una història relíquia: la "suposada" costella del Drac de Sant Llorenç. Aquestes restes (que realment no han estat mai analitzades) van estar durant molt temps dalt al Monestir, si bé a finals del segle XIX es va baixar a Can Poble. Va ser mossèn Antoni Vergès el gran defensor que la costella corresponia al llegendari drac.

Un segle separa aquestes dues fotos del Primer i el Quart Comte de Sant "Llorens" amb la costella del Drac

L'Antoni va morir el 6 de febrer del 1924, com mostra l'esquela.

2º Comte de Sant Llorenç (1924 - 1925): Josep Maria de Quadras.

El fill gran de l'Antoni, en Josep Maria, només va sobreviure al seu pare poc més d'un any. No va arribar a conèixer al seu fill ja que la seva dona estava encara embarassada quan va morir el 22 d'abril del 1925, com mostra també la seva esquela.

3er Comte de Sant Llorenç (1925 - 2013): Josep Maria de Quadras.

El Josep Maria Quadras i de Caralt va néixer poc després de la mort del seu pare. Per això, fins a finals dels anys 40 la finca va ser realment gestionada per la seva avia, per la dona de l'Antoni.
Va ser encara la seva avia la que va tancar l'acord amb el grup d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç per a impulsar la reforma del Monestir i la reobertura de l'hospedatge, que va regentar el Joan Ros.
Són conegudes les discrepàncies del Josep Maria Quadras amb els responsables del restaurant de la Mola així com amb alguns dels alcaldes de les ciutats properes. En Josep Maria, com a propietari, va frenar diverses iniciatives, com ara la construcció d'una carretera fins el cim o la instal.lació d'una torre d'alta tensió.
També es va fer càrrec del manteniment de diversos camins, com ara el que s'enfila directament des del mas fins a l'avenc de Can Pobla i enllaça amb el camí dels Monjos.
El Josep Maria va contractar el 1955 com a masovers de Can Pobla a la família Guix, que va estar vinculada a la casa fins el 2003.
Als anys 60 en Josep Maria també va fer construir la font nova de Can Pobla, fent una canalització des de la surgència que hi ha davant mateix del mas. La nova font va deixar de funcionar als anys vuitanta després de diversos actes de vandalisme, segons recorda el seu fill, Josep.
També el Josep recorda que al mas a vegades havia acollit més de cinquanta membres de la seva família.
A principis dels anys 80 en Josep Maria va vendre a la Diputació gran part de la finca: des dels cingles des de Can Pobla a La Mola i, més enllà, fins els Òbits.
En Josep Maria va morir el 6 de desembre del 2013, com mostra l'esquela.

4ª Comte de Sant Llorenç (2013 - ....): Josep de Quadras.

Després de la mort del seu pare, el Josep de Quadras i Sans és el Quart Comte de Sant Llorenç del Munt. En Josep ha explicat la història de la seva família a l'emissió 38 d'Això és La Mola i que també es resumeix breument en aquesta ressenya.
El nou comte admet que rep un llegat molt important i que la tasca feta pel seu pare li posa "el llistó molt alt".
En Josep coneix bé la seva propietat perquè ha vingut a Can Pobla des de petit. Amb els seus cosins jugaven als cingles que hi ha sobre el mas. Es dividien en dos bàndols: un a l'anomenat Castell Vell i els altres al Castell Nou, dues cingleres amb petites balmes.
En Josep vol continuar la mateixa línia que el seu pare en la seva etapa al capdavant de Can Pobla i la vessant sud-oest de La Mola. Però també vol compaginar el manteniment del patrimoni natural i cultural (com manen també les normes del Parc Natural) amb l'equilibri econòmic. Diu que, de moment, només té algunes idees relaciones amb la biomasa i la posada en valor dels edificis de Can Pobla. Però encara no té cap projecte concret.

Emissió 37: La gran Guia moderna de les 650 vies d'escalada de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Guia de l'Emissió: 
Marcel Millanes

Tuiteja

També ho pots escoltar a:

El Gran Guia de l'Emissió 37 d'Això és La Mola és el Marcel Millanes, un dels més importants escaladors de Sant Llorenç del Munt. El Marcel ha obert 45 vies noves i ha re-equipat un altre mig centenar, però destaca sobretot per la seva monumental i històrica tasca divulgativa.
El Marcel és l'hereu i continuador del Josep Barberà, autor del llibre "Sant Llorenç Pam a Pam", el popular inventari de les vies d'escalada dels principals cingles i agulles del massís. Adaptant-se a les tecnologies i usos actuals, el Marcel continua l'obra del Barberà mitjançant la seva prestigiosa web: santllors.com, la pàgina d'Escalada a Sant Llorenç del Munt.

La Secció de Muntanya de l'Optimista Club (SMOC)

El Marcel Millanes és fill d'un històric excursionista de Sant Llorenç del Munt, el Pitu Millanes,
que va ser un dels impulsors de la Secció Muntanya de l'anomenat Optimista Club, un popular centre d'esbarjo dels anys 40 i 50. El Pitu i diversos amic van convertir en el seu cau una balma situada al sud-oest de La Mola, prop del bolet de Can Poble. La cavitat manté encara el nom de Balma SMOC (Secció Muntanya Optimista Club).
Amb un pare tan excursionista, el Marcel va començar a sortir per Sant Llorenç de ben petit. Precisament la primera vegada que es va encordar per fer una grimpada va ser a la part de dalt de la canal on està la balma SMOC.


Història de l'Escalada Esportiva: de les Gaites a la Sibèria

El Marcel explica que cap a l'any 1981/82 va arribar a Sant Llorenç del Munt la tendència de l'escalada en lliure. Les primeres vies en ser pujades amb aquest estil van ser les de la paret de les Gaites (anomenada així per la cova), que fins aquell moment només s'ascendia mitjançant tècniques d'artificial. Poc després en aquest mateix cingle es van equipar des de dalt les primeres vies ja pensades per l'estil esportiu. Els seus impulsors van ser el Vallhonrat, el Vinyals, el Javi Gil o el Manolo.
L'any 1982 es va equipar la primera via esportiva a la Paret Gran, del camí de la Soleia. Els autors van ser el Santi Marzo i el Lluís Baciero. Recentment aquesta via ha estat recuperada pel propi Marcel, que l'ha batejat com a Gènesi i ha volgut que sigui un homenatge al Lluís, mort en un accident a Montserrat.
Actualment al camí de la Soleia hi han 300 vies d'escalada, la meitat de les 650 d'escalada esportiva que existeixen al conjunt de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Al massís hi han vies de 4 fins a 8c grau de dificultat. El Marcel avança que hi han preparades algunes vies (a la Sibèria i als Dipòsits) que encara no han estat encadenades, però que podrien ser de 9a.
Sumant a les esportives també les clàssiques, en total a Sant Llorenç hi han prop de 1.400 vies d'escalada, que són que es poden consultar a la magnífica web del Marcel Millanes.

La web Santllors.com: 1.400 vies d'escalada.

El Marcel comenta que mai havia tingut intenció de fer ressenyes d'escalada. Va començar a tenir interès després d'aficionar-se per les vies del Diafragma i, sobretot, després de tenir accés als quaderns de muntanya del mític escalador Joan Armengol (mort també en un accident), que tenien molta i molt bona informació.
Així, a partir del 2008, es va formar un equip de treball per anar preparant la pàgina web. Estava format per un amic del Marcel, el Pere Cuyàs, i dos reconeguts escaladors l'Andreu Ortega (d'esportiva) i l'Amadeu Pagès (sobretot de clàssica).
EL 2009 va aparèixer la primera versió de la web, amb ressenyes de 35 sectors centrats La Mola. Actualment la web ja supera els 70 sectors, amb 1.400 vies d'escalada. Només li falten 2 sectors per completar tots els indrets on es permesa l'escalada esportiva. Posteriorment també tractarà del sectors on havien vies, però ara està prohibida l'escalada, com ara el Nou Cabres.

La passió dels racons nous

El Marcel Millanes explica que una de les grans gratificacions del seu laboriós treball (del que encara queden coses per publicar) ha estat conèixer molts racons nous de Sant Llorenç del Munt. Li apassiona descobrir i conèixer nous llocs. També confessa que sempre que arriba dalt d'una via d'escalada li agrada fer una pausa i contemplar tot el paisatge que l'envolta.