Manuel Planchat
Data: 29 de maig del 2013.
(Descarregar amb Ivoox) (Descarregar amb ITunes)
En Manuel Planchat es confessa un fanàtic de Sant Llorenç del Munt. Va néixer el 1923 i conserva una foto amb 3 anys ja marxant d'excursió. Portava un bastó molt més alt que ell. En Manuel ha viscut a molts racons, com la Portella, Castellsapera, Rellinars, les Castellasses... A més ha ocupat càrrecs importants, inclosa la presidència, del Centre Excursionista de Terrassa (CET). Tot plegat li ha permès acumular moltíssimes vivències i coneixements de la muntanya.
Seguint el relat del Manuel Planchat, l'emissió 16 treu el cap a moments claus de Sant Llorenç, molts d'ells de record dolç, si bé també hi ha un parell que van ser molt agres.
- Les primeres excursions amb la Fraternitat Republicana
El seu pare ja era membre de la secció excursionista de la Fraternitat Republicana, de la Casa del Poble. Per això, de ben petit, portat pels seus pares, ja sortia a fer les rutes organitzades per aquest grup,
- Els Carboners de la font de la Portella
Als anys 30 anava a passar els caps de setmana a la Casa Nova de l'Obac perquè els seus pares eren molt amics del masover, el Mariano Nicolas, que abans havia treballat a la Pineda i, durant la guerra civil, va prestar servei a can Guitard.
Al Manuel li agradava molt anar en carro fins a la Casa Nova. D'aquella època recorda sobretot a la família de carboners que, des de Tortosa, venien cada any i vivien en una barraca situada entre la Casa Vella i la Font de la Portella. En Manuel es passava tot el dia jugant amb els fills dels carboners. Fins i tot havia dormit dins de la barraca i havia pogut participar en l'alimentació amb llenya de les carboneres. També veia com carregaven les sàrries. Diu que era "molt bonic".
Li ha quedat per sempre gravada la particular olor de les carboneres. El color del fum era "gris-blanc, més aviat clar".
- La Guerra Civil.
Durant la Guerra Civil es va apuntar als Escoltes, fet que li va permetre continuar desenvolupant algunes activitats.
En aquella època es va voler canviar el nom de Sant Llorenç per Mont Bakunin. En Manuel diu que aquest rebateig va ser promogut per uns socis de pensament anarquista del propi Centre Excursionista de Terrassa. No eren d'altres organitzacions, sinó del propi CET.
També li consta l'existència de bastants amagatalls de la gent que volia evitar anar a combatre. Com exemple, esmenta un situat davant de les cases de Mura. Com estava tan aprop del poble, van organitzar un sistema de senyals, mitjançant roba estesa, per informar-los de si podien baixar o havien d'allunyar-se perquè hi havien guàrdies.
Com a historiador, en Manuel ha estudiat molt el que va passar al món excursionista terrassenc al finalitzar la Guerra Civil. A principis del 1939 es va imposar com a responsable de l'entitat al Pere Pere Parera, que havia participat en l'organització del Frente de Juventudes. En Pere Pere Parera va promoure la clausura de tota la resta d'organitzacions excursionistes (que eren 12) i va obligar als seus socis a fer-se del CET, fins i tot, en alguns casos, a gent que havia estat empresonada. També va intentar incloure el CET dins de "Educación y Descanso". Davant de tot això, l'Ignasi Escudé (arquitecte del Cine Rambla) i el Manuel Aurell es van enfrontar i va aconseguir la dimissió del Pere Pere.
- El campament al cim del Castellsapera.
Aliè encara als moviments dins del CET, el Manuel Planchat, a finals de l'any 1939, conjuntament amb altres dos amics que havia conegut als Escoltes, va fer alguns bivacs al cim del Castellsapera. Aquells primers campaments esporàdics es van convertir en una tradició que va durar tres anys. En Planchat i els seus amics van convertir el Castellsapera en el seu cau. Van netejar tot el cim i van instal.lar una tenda de campanya. Per equipar-la van aprofitar la gran quantitat de material de tot tipus que, en aquell temps, encara trobaven per tota la Serra de l'Obac. Hi havia una gran escampadissa de coses, fins i tot armes, que havien estat abandonades pels soldats republicans en la seva fugida. Fins i tot, hi havia peces de roba, que van regalar a les seves germanes.
Els joves, per exemple, van aprofitar un bidó i cada setmana l'anaven a omplir d'aigua a la font de la Pola. Allà també havia fet el seu cau un altre grup més gran que ells, que estava encapçalat pel mític Valentí Rossinyol, el Tinet. A vegades es quedaven parlant molta estona i, per no tornar de nit a Castellsapera, es quedaven a dormir en les "habitacions" que tenien preparades a la balma, al costat de la font. En Manuel recorda que convidava a dolços al Tinet perquè sabia que li agradaven molt.
- Els records del mas de les Cases, a Rellinars.
Posteriorment en Manel Planchat va passar molts estius a Rellinars. Una de les rutes que habitualment li agradava fer des del poble passava pel mas de les Cases i, a continuació, baixaven a la riera de Matarrodona, on a vegades es banyaven. De les Cases recorda a la darrera família que el va ocupar. Havien arribat des de Matarranya fugint de les tropes franquistes. El Manuel sovint s'aturava a les Cases a comprar un vi especial que feien, a l'estil de Matarranya.
- El CET i el llevant de les Castellasses.
El Manuel Planchat es va apuntar al CET a principis dels anys 40, No va trigar en ocupar diversos càrrecs de responsabilitat, com ara a la secció de Muntanya. Entre el 1964 i el 1966 va ser el president.
Va fer moltes altres activitats, però va continuar anant molt per Sant Llorenç del Munt. Un dels llocs que li ha agradat sempre molt és el sector de les Castellasses, fent el camí de les Meringes. Recorda que aquest camí sempre ha estat malament. Ha trobat una noticia del 1915 en la que ja es demanaven voluntaris per anar-lo a netejar.
En broma comenta la curiosa toponímia del turó del Gurugú, sota el Plecs del Llibre. Diu que, per dignitat, hem de considerar que el seu origen deu provenir d'un cim on es va fer part de la guerra d'Àfrica. Ara bé, recorda que, sense anar tan lluny. a la carretera de Sabadell també existia un prostíbul amb aquest nom.
- La rivalitat amb el Club Muntanyenc i la polèmica exploració de l'avenc de l'Espluga.
El 1948 es va produir un trencament dins del CET. Una part dels socis van manxar i van fundar la delegació a Terrassa del Club Muntanyenc de Barcelona, (CMB) molt actiu en escalada i espeleologia.
La rivalitat entre les dues entitats va ser molt forta i va tenir el seu punt més àlgid a principis del 1953.
Casualitats de la vida: tant el CET com el CMB van voler fer el 18 de gener del 1953 l'exploració de dos grans avencs de Sant Llorenç del Munt.
Aquell diumenge membres dels dos grups van enfilar amb l’autobus la carretera de la Mata. Els del Centre eren 8 joves que van baixar a l’Alzina del Sal.lari i es van dirigir cap el turó de l’Espluga, on sabien que hi havia un nou avenc.
Els del Club Muntanyenc es van dirigir, com era costum en ells, cap el mas de La Mata. Allà el pastor els va informar d’un avenc, amb una boca molt grossa, situat a mitja alçada entre la Font dels Traginers i la Coma d’en Vila.
Paral.lelament, els del centre van començar a baixar a l’avenc de l’Espluga. Hi van participar l’Hermies Busqué, acompanyat pel Clavell, el Tomàs, el Llamas, l’Olivelles, el Tugues, el Martínez i el Busqueta. La cavitat era molt gran. I només van poden baixar fins el primer pou.
Els del Muntanyenc van aconseguir arribar fins a la gran sala inferior de l’avenc que els havia indicat el pastor. Hi van baixar l’Anna Maria Pallejà, el seu germà Josep Pallejà, el Josep Puig Martí, el Josep Montroig, La Pilar Ezequiel i el Miquel Ezequiel. A la boca, com a grup de suport, es van quedar les dues persones més grans: el pare de l’Anna, en Pere Pallejà i l’Isidre Conesa. L’exploració va ser un èxit i van decidir batejar la cavitat amb el nom del gos dels germans Ezequiel, que es deia Llest.
El descobriment de l’avenc del Llest, amb les seves boniques formacions, va tenir un fortíssim ressò en tot el món excursionista. El Centre Excursionista de Terrassa va dir que aquell avenc era el que estava inclòs ja en la guia de Sant Llorenç del 1935 amb el nom d’avenc de la Coma d’en vila. Però, en tot cas, la gran sala de la cavitat no estava explorada i el descobriment es va atribuir al Club Muntanyenc. I, com a nom, va quedar l'Avenc del Llest.
Per contrarrestar l’èxit del Muntanyenc, els del Centre es van fixar com a objectiu l’exploració completa de l’avenc de l’Espluga. Així una setmana més tard, el 25 de gener, van tornar a fer un intent de baixar i recórrer completament la nova cavitat. Gràcies al Salvador Vives, gran espeleòleg a partir de finals del anys 60, vem saber que en aquesta nova exploració havien participat més gent que en la primera. I una de les persones que hi va anar com a suport, tot i no ser espeleoleg, va ser en Manuel Planchat.
En Planchat recorda que, fins i tot, els van "acompanyar les senyores". Ell es va quedar com a enllaç a mitja alçada. Hi van estar 16 hores! Ell es va quedar sense lluny i va estar gran part de l'exploració a les fosques. Recorda que els joves que van baixar més al fons van tenir problemes amb les cordes, que "es van entortolligar". Això els va impedir completar la missió i, segons el Planxat, "afortunadament no va acabar en tragèdia". En Planchat diu que la culpa va ser de les cordes, però que també va ser producte "de la falta d'experiència".
Quan ells van sortir de l'avenc, era molt tard i les noies ja havien marxat. El grup va arribar a les 3 de la matinada a Terrassa. Els seus familiars estaven a l'Ajuntament, on s'havia declarat l'alerta.
Dues setmanes més tard, el 8 de febrer del 1953 (mentre el CET baixava a l'avenc del Davi), membres del Club Muntanyenc si van poder recorrer del tot l’avenc de l’Espluga i, per tant, van apuntar-se la primera exploració completa. Dels que hi van anar, repetien tres dels que acabaven de fer l’avenc del Llest: l’Anna Maria Palleja, el Josep Pallejà i el Miquel Ezequiel. I es van reforçar amb el Lluis Muntan, el Ramon Tutusaus i un del Club Excursionista d’Alcoi, el Rafel Pla.
El 22 de febrer un grup molt gran de socis del CET van tornar l'avenc de l'Espluga i, aquesta vegada si que van aconseguir fer tota l'exploració i, a més, realitzar una topografia.
Hi han moltes llegendes sobre alguns possibles incidents entre les dues entitats durant aquells mesos de gener i febrer. En Planchat no ho recorda bé, però creu que es va comentar que algun soci del CMB va tirar una bitlla a l'avenc de l'Espluga animant al CET "a baixar a buscar-la". Components històrics del Muntanyec admeten que "es van fer algunes bromes".
A finals dels 60, el CET va crear el seu grup d'espeleologia i va recuperar l'empenta i el gran prestigi que havia tingut ja abans de la Guerra Civil. A més, des dels anys 70, ha existit una estreta col.laboració entre les dues entitats.
- L'esperat llibre sobre els primers 50 anys del CET
Actualment en Manuel Planchat està acabant de redactar el llibre sobre el primer mig segle de vida del Centre Excursionista de Terrassa, entre els anys 10 i els 60. La recerca i confirmació de dades ha allargat més del previst la seva feina, però l'està ja enllestint. Serà una obra molt important en la història de l'excursionisme a Sant Llorenç del Munt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada