Frederic Vancells (i Edmond Grau)
Data: 8 de maig del 2013.
(Descarregar amb Ivoox) (Descarregar amb ITunes)
A les dècades del 80 i 90, l'Edmond Grau i el Frederic Vancells van dedicar 8 anys (sortint els dimarts i dijous de cada setmana) a explorar totes les fonts de les que tenien o aconseguien algun tipus d'informació. La lliçó principal d'aquella intensa tasca és que a Sant Llorenç del Munt i l'Obac "el concepte de font és molt ampli", segons explica el Frederic Vancells en la seva participació en el programa Això és la Mola.
Sumant totes les tipologies van arribar a catalogar 308 fonts, amb la corresponent descripció, mapa de situació i fotografia. D'aquest total, l'Edmond i el Frederic van seleccionar "70 fonts" per a publicar un llibre (Cau Ple de Lletres-1997), que ha estat la principals referència divulgativa sobre aquest tema en els últims 15 anys.
L'inventari global de 308, que supera en quantitat als existents anteriorment, inclou tot tipus de fonts i bassals:
- De Carboners. Aquest col.lectiu tenia cura principalment de bassals on s'acumulava l'aigua de torrents. La feina era mantenir-los nets. És a dir, no eren surgències naturals. Actualment es coneix els llocs on es trobaven alguns dels bassals de boscaters, però estan lluny de poder complir el seu antic servei de subministrament d'aigua.
- De Caçadors. També feien sobretot bassals per atreure al bestiar. Per tant, tampoc eren surgències naturals i molts tampoc no es conserven.
- De Vinyetaires: canalitzaven aigua fins a les feixes per a facilitar les seves tasques. Hi han bons exemples a Mura.
- De Masos: eren els que van construir les principals grans fonts obrades, acompanyades de safareigs on rentar. Alguns exemples serien la Portella o la Font Freda.
- D'Excursionistes. A principis del segle XX el dinàmic món associatiu vallesà va arranjar fonts per a fer trobades els caps de setmana (les populars fontades). Posteriorment, altres grups o, fins i tot, persones individuals s'han ocupat de fer algunes canalitzacions per aprofitar aigüerols o degotalls. Segons l'enginy i la traça de cada promotor, hi ha una amplia varietat "d'acabats": des del simple tub fins a les cisternes. Algunes d'aquestes obres mantenen encara un funcionament correcte, però moltes d'altres (sobretot les més simples) ja no existeixen.
- Sense intervenció. També hi ha un ampli grup de surgències naturals que no té cap tipus d'acondiconament: brollen directament. Seria el cas dels Caus de Mura, dels Caus del Guitard, de la Saiola, etc. Gairebé tots els casos són intermitents.
A banda del gran esforç de catalogació fet per l'Edmond i el Frederic, el seu treball és molt meritori per altres dues raons:
1) Durant els seus vuit anys d'exploracions van netejar totes les fonts. Fins i tot, treien les escombraries que trobaven pel bosc. Cada dia omplien dues bosses.
2) També van arranjar moltes i, fins i tot, van refer completament d'altres. Alguns dels exemples són:
- La Font del Jueu: van portar ciment i van fer un petit mur.
- La Font del Viola: només tenia uns totxos i ells dos van arrebossar-la i posar un cartell.
- La Font Falsa de les Mosques: com estava perduda, van encimentar-la i van posar unes pedres al voltant.
- La Font de les Vendranes: van rescatar-la sota terra i van arranjar tot el seu entorn.
El Frederic Vancells, que és el responsable de les fotos i els dibuixos del llibre, fa en el programa un repàs als seus records i coneixements d'una cinquantena de fonts. Ell ja visita algunes de les surgències des de l'any 1942, quan van començar a sortir per Sant Llorenç del Munt. Això li ha permès poder veure rajar fonts que actualment estan sempre eixutes.
Malauradament, l'aigua és difícil de controlar i, sobretot, en un entorn com el de Sant Llorenç del Munt. Amb el pas del temps, les torrentades (a més del bestiar, alguns brètols i determinades intervencions) han contribuït a malmetre petites fonts i bassals. I els punts de surgència d'altres han quedat modificats. A la vegada, el volum de precipitacions més reduït ha deixat eixutes fins i tot algunes antigues fonts obrades.
Al llarg del programa, Frederic Vancells recorda també els 38 anys que van estiuejar a casa d'una tia seva a Can Pobla, on també tenien habitatge els Fainé, l'Alfred Molinas (expresident de Foment del Treball) i els Quadras (aquests últims eren propietaris que en aquella època de la muntanya). El Frederic encara volta per la muntanya, però fa temps que no pot pujar a la Mola per l'edat. Ha demanat per escrit a la Diputació de Barcelona permís per poder deixar un dia el cotxe a Can Pobla i aixi poder arribar al cim amb menys esforç. Però la Diputació li ha negat aquest permís excepcional.
En Frederic s'ha de limitar de moment a recordar les seves antigues estades a Can Pobla, on li encantava obrir les finestres per escoltar els rossinyols i el soroll dels trons les nits de tempesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada