Emissió 19: L'Albert Antonell, el coneixedor al mil.límetre del llevant de Sant Llorenç del Munt

Guia de l'Emissió: 
Albert Antonell

Data: 19 de juny del 2013.


L'Albert Antonell coneix al mil.límetre el llevant de Sant Llorenç del Munt. Fa prop de 70 anys que volta per tots els seus camins, canals, parets, agulles, cavitats...
Sense adonar-se dona referències d'indrets perduts. Recentment ha facilitat la localització del forn de calç que va ser utilitzat en les obres de reconstrucció del Monestir de La Mola el 1868. Estava oblidat per sobre del camí de la Senyora (Llegir). Durant l'emissió 19 d'Això és La Mola, comenta d'altres llocs interessants.
A més del seu coneixent de la muntanya, l'Albert també ha estat, entre d'altres càrrec, president del Centre Excursionista de Castellar, Alcalde de la seva ciutat i responsable de l'Arxiu Històric.

Estiu del 1944 a La Mola
La primera vegada que l'Albert Antonell va pujar a La Mola tenia 8 anys (1944)  i va passar tot l'estiu. El responsable de l'hostatgeria era el Sagalés, el Ramon Altarriba, que vivia amb la seva dona, la Contxita Bigai, i cinc fills.
L'Albert va dormir a l'habitació on estan les tombes pejades a les parets. Als matins havia de baixar a la font del Saüc a omplir un càntir per tenir beguda per tot el dia. Durant els matins jugava, amb el seu amic, Tomàs Manyosa, per tot el cim. Sovint baixaven a la font de l'Om perquè, a la canal, hi havia una avellaners. Amb les seves branques es feien arcs i fletxes.
Els diumenges era festa grossa perquè pujaven els escaladors i tenien permis per anar-los a veure com s'enfilaven al Morral del Drac.
En aquell temps, el Monestir estava en molt mal estat. El Segalés oferia el servei de lloguer d'estances i venda de begudes (que li deixaven amagades als Quatre Camins i ell baixava en un ruc a buscar-les). La seva dona va morir dalt a La Mola. I el Segalès va decidir traslladar-se a Castellar del Vallès. Per facilitar-li un millor futur, la seva filla petita,  l'Isabel, va ser adoptada per una altra família.

Frente de Juventudes.
L'Albert recorda que fins els anys 50 era habitual trobar a grups uniformats del Frente de Juventudes. Com ell i els seus amics portaven les motxilles amb signes catalanistes, era habitual l'intercanvi d'insults, però sense passar mai d'això.

El monument funerari de Ricard Benasco
L'Albert confirma que el petit monument funerari que hi ha sota el característic xiprer d'un revolt de la carretera de La Mata (revolt de la Capella) correspon al Ricard Benasco, que era gerent de la fàbrica Tolrà de Castellar de Vallès.  Va ser assassinat el 7 de setembre del 1939.
Un altre directiu d'aquesta empresa, l'Anton Maria Castells, va ser portat també fins a peu de carretera per a ser afussellat. Però va demanar un moment per a pregar i, aprofitant un descuit, va sortir corrent entre el bosc. Va saldar la vida.

Els carboners de la Cadinera.
L'Albert Antonell recorda igualment haver vist treballar carboners al pla que hi ha entre la Cadireta i la base del Nou Cabres. Les sàrries plenes de carbó les portaven fins a la vessant est de la Cadireta. Des d'allà les despenjaven amb uns cables fins a un indret proper a la font del Davi.

Com fer-se invisible dins de la Balma de la Pinassa
L'Albert també va ser un dels primers excursionistes en anar a la Balma de la Pinassa i en ajudar al grup del Josep Llinares a construir el refugi de pedres.
L'Albert desvetlla un dels grans secrets de la balma: permet desparèixer completament. Una de les bromes típiques dels veterans és aprofitar el descuit dels nouvinguts per posar-se dins d'una esquerda i arrepenjar-se fins arribar a un conducte ocult. Mai no els troben!

Els avencs de les Dues Boques i del Biciclista
L'Albert també ha practicat l'espelologia i ha fet diverses primeres exploracions de cavitats.
Acompanyat del Josep Lleixà va baixar a l'avenc de les Dues Boques, a la vessant sud-est de les Roques d'Aguilar. Ell va realitzar el primer dibuix topogràfic de la cavitat.
També va participar en la primera exploració de l'avenc del Biciclista, a la vessant nord-est del mateix turó. Aquesta cavitat va ser localitzada pel Pere Larrosa un ciclista amateur de Castellar del Vallès, que estava en aquell indret cercant bolets. Va ser necessari desobstruir la boca, que només tenia 30 centímetres de diàmetre. La seva fondària és de 8 metres.
L'Albert recorda que el Centre Excursionista de Castellar va decidir posar un rètol informatiu en tots els forats del seu terme municipal després de l'accident moral ocorregut a l'avenc de Castellsapera. La família del noi mort tenia una casa d'estiueg a la part alta del municipi.

Ceràmica neolítica a la Castellassa del Dalmau.
Una de les troballes més destacades realitzades per l'Albert Antonell és ceràmica neolítica al cim de la Castellassa del Dalmau. Va trobar diverses peces un dia que va pujar a esmorzar. Les va portar a l'arqueòloga Aracelí Martí, que va certificar el seu origen neolític.

Estudi i divulgació de l'obra de l'Antoni Vergés.

L'Albert ha estudiat la vida i l'obra del doctor Antoni Vergés, impulsor de la reconstrucció del Monestir de Sant Llorenç del Munt el 1868. Es declara un "fan" d'ell. També va ajudar a fer una re-edició del llibre que va escriure en Vergés sobre la història del monestir i les obres de rehabilitació.
Segons l'Albert,el doctor Vergés es va avançar al seu temps ja que, abans de la Convenció de Venècia sobre arqueologia, no tan sols va rehabilitar el monestir, sinó que va publicar un llibre sobre la història del massís.