Emissió 23: El rerafons de les grans descobertes de castells, masos i tombes medievals de Sant Llorenç

Guia de l'Emissió: 
Antoni Ferrando i Roig

L'Antoni Ferrando i Roig és el responsable que actualment valorem molt més el patrimoni històric i cultural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Els seus llibres, publicats entre el 1982 i el 2002, han enriquit les sortides pel massís en centrar l'atenció sobre els castells, els masos gairebé mil.lenaris, les sepultures medievals, les antigues balmes obrades, les ruïnes que es troben per tot arreu...
Prenent el relleu del Joan Solà i el Salvador Cardús, l'Antoni Ferrando i Roig va aportar dades històriques a molts racons de Sant Llorenç del Munt. Va saber trobar nous elements patrimonials i cercar documents o testimonis per poder, amb rigor, explicar la seva història.
En la seva intervenció a l'emissió 23 d'Això és la Mola, l'Antoni Ferrando explica que, amb tot el seu esforç, amb tota la seva tasca arqueològica, també va voler reforçar el coneixement i la imatge del massís en uns moments que ho necessitava perquè s'estaven registrant accions destructives.
L'Antoni va tenir la sort de poder voltar pel parc a principis dels anys 70, en una breu etapa en la que Sant Llorenç del Munt va assolir el seu màxim nivell de màgia. La muntanya estava impressionant en aquella època perquè ja havia acabat el carboneig, l'agricultura s'havia reduït molt, poca gent hi voltava... Així. segons l'Antoni Ferrando, a 20 minuts de casa es podien trobar boscos fantàstics.
Però aquesta màgia va durar poc perquè ben aviat:
- es va intensificar la construcció d'urbanitzacions,
- es van instal.lar les torres d'alta tensió en direcció a la central de Sentmenat,
- es van fer tallades generalitzades de boscos, com la portada a terme a Matarrodona
- i es van obrir pistes amples per tot arreu.
Com a reacció a tot això va sorgir la plataforma de Salvem Sant Llorenç.

 

I, com a suport, l'Antoni Ferrando i Roig va voler demostrar que el massís era un lloc únic, amb indrets únics que calia conservar, protegir.
Entre les moltes descobertes (o redescobertes a partir d'antics indicis) de l'Antoni Ferrando destaquen:
- el castell de Roca Mur,
- el mas de l'Espluga, amb el seu carcaterístic opus spicatium,
- el mas de la Rouriga,
- les ruïnes de la carena de les Moragues,
- els sistemes de forats del riu Ripoll i Granera,
- les tombes medievals de Vallcarca i de l'Om.

Però, a més de les seves troballes, l'Antoni Ferrando va remenar arxius per documentar la història de molts indrets de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. A part de visitar constantment la muntanya, també explorava vells documents dels arxius de Manresa, de Montserrat o de la Corona d'Aragó. Sovint obria carpetes que havien estat tancades feia molts segles.
Llegint molts i molts papers antics va poder reconstruir la història de llocs de Sant Llorenç, però també va poder confirmar les activitats dels bandolers per tot arreu del massís.

Les primeres sortides de l'Antoni Ferrando a Sant Llorenç les va fer amb amics del barri de la Creu de Barberà de Sabadell. Amb ells va fer escalades a la Castellassa de Can Torres, la Cova dels Drac, l'Esquirol o el Cavall Bernat.
Després va anar sobretot al Pirineu. Però en tenir els seus dos fills, va decidir concentrar la seva activitat a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Al llarg de tot el programa l'Antoni destaca el seu esforç per compaginar el treball, l'estudi de Sant Llorenç i la seva vida familiar. Per això, destaca que va ser molt important per a ell "comptar amb el recolzament constant de la meva esposa Marta".Gràcies a la seva voluntat d'estar més amb la familia, també va venir més per Sant Llorenç del Munt, propera a la seva ciutat, Sabadell. I va ser veient les sepultures de les Porquerisses i, després, la torrota de l'Obac, que va sentir l'impuls d'estudiar acuradament el massis.
L'Antoni Ferrando i Roig va anar per última vegada a Sant Llorenç del Munt quan va començar l'obertura de la pista de Matarrodona. L'últim que va veure va ser la gran tallada d'alzines que es va fer per obrir el camí des de la Coma d'en Vila fins a sota de la Fosca.


Relació de llibres de l'Antoni Ferrando i Roig:

1983:
Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Història i Arqueologia vistes per un Excursionista.

1987:
El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions.

1988:
Cròniques Bandoleres de Sant Llorenç del Munt.

1991:
Anecdotari Ocult d'una Muntanya Màgica.

1992:
Els Castells del Rondal del Montcau.

1992:
Recorregut per les tombes medievals i els encontorns.

1993:
El Mas Puig de la Balma (Mura-Bages)

1997:
La Vall del Riu Ripoll.

2002:
Les Sendes dels Bandolers.