Josep de Quadras, 4ª Comte de Sant Llorenç
També ho pots escoltar a:
El Josep de Quadras és des del passat mes de desembre el propietari d'una extensa finca que va des dels cingles de Can Pobla fins els Caus Cremats. La seva família va comprar l'any 1902 aquests terrenys, conjuntament amb la resta de la muntanya, la canal de Santa Agnès i els Òbits. Aquesta altra part, amb l'històric monestir del cim, va ser transferida a la Diputació de Barcelona a principis de la dècada dels vuitanta.
El Josep també ha heretat un títol nobiliari eclesiàstic. És el quart Comte de Sant Llorenç del Munt (que en l'otorgament del 1905 s'escriu encara amb "s": Sant Llorens). Amb en Josep, ja són quatre generacions de la família Quadras les que s'han ocupat durant més d'un segle d'administrar una de les finques més grans i emblemàtic del massís.
1er Comte de Sant Llorenç (1902/5 - 1924): Antoni de Quadras
L'Antoni de Quadras i Feliu era el segon fill d'una família d'empresaris tèxtils de Sabadell. Com el seu germà gran, va heretar la casa pairal dels Quadras, a l'Antoni va voler tenir la seva pròpia residència d'estiu. Va estudiar diverses opcions fins que es va decidir per adquirir, a la família Gras, la casa de Can Pobla i tota la muntanya de La Mola.
Aquesta transacció es va fer amb dos punts interessants:
- Els anterior propietaris van voler fer una última gran tala intensiva dels boscos per obtenir ingressos addicionals. D'aquesta forma, la muntanya va iniciar el segle XX pelada d'arbres. Així ho proven diversos fotos de l'època.
- En el contracte es feien constar diversos masos, a banda de Can Pobla. I un d'ells era els Òbits. Tot i haver quedat desocupats els 1860, a principis del segle XX encara constava com habitatge.
L'Antoni no va aprofitar l'antic mas, sinó que es va fer construir un nou edifici, que és l'actual Can Pobla. La foto mostra les obres:
En assumir la propietat del monestir del cim, l'Antoni va aconseguir que el 1905 li fos atorgat un títol nobiliari eclesiàstic. El papa Pius X va nomenar-lo "Comte de Sant Llorens del Munt". Així també podia ser noble, igual que el seu germà, el Baró de Quadras.
L'Antoni va promoure també la construcció de la nova església de Can Pobla, que substitueix a l'anterior, i va fer diverses rehabilitacions del monestir.
En l'àmbit excursionista, l'Antoni va permetre i, fins i tot, va impulsar el pas per la seva finca organitzant curses. Fins i tot, una dia que caçava, va descobrir l'avenc del Club, amb una important fondària.
La Costella del Drac
La foto més coneguda de l'Antoni és a la porta de Can Pobla amb una història relíquia: la "suposada" costella del Drac de Sant Llorenç. Aquestes restes (que realment no han estat mai analitzades) van estar durant molt temps dalt al Monestir, si bé a finals del segle XIX es va baixar a Can Poble. Va ser mossèn Antoni Vergès el gran defensor que la costella corresponia al llegendari drac.
 |
| Un segle separa aquestes dues fotos del Primer i el Quart Comte de Sant "Llorens" amb la costella del Drac |
2º Comte de Sant Llorenç (1924 - 1925): Josep Maria de Quadras.
El fill gran de l'Antoni, en Josep Maria, només va sobreviure al seu pare poc més d'un any. No va arribar a conèixer al seu fill ja que la seva dona estava encara embarassada quan va morir el 22 d'abril del 1925, com mostra també la seva esquela.
3er Comte de Sant Llorenç (1925 - 2013): Josep Maria de Quadras.
El Josep Maria Quadras i de Caralt va néixer poc després de la mort del seu pare. Per això, fins a finals dels anys 40 la finca va ser realment gestionada per la seva avia, per la dona de l'Antoni.
Va ser encara la seva avia la que va tancar l'acord amb el grup d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç per a impulsar la reforma del Monestir i la reobertura de l'hospedatge, que va regentar el Joan Ros.
Són conegudes les discrepàncies del Josep Maria Quadras amb els responsables del restaurant de la Mola així com amb alguns dels alcaldes de les ciutats properes. En Josep Maria, com a propietari, va frenar diverses iniciatives, com ara la construcció d'una carretera fins el cim o la instal.lació d'una torre d'alta tensió.
També es va fer càrrec del manteniment de diversos camins, com ara el que s'enfila directament des del mas fins a l'avenc de Can Pobla i enllaça amb el camí dels Monjos.
El Josep Maria va contractar el 1955 com a masovers de Can Pobla a la família Guix, que va estar vinculada a la casa fins el 2003.
Als anys 60 en Josep Maria també va fer construir la font nova de Can Pobla, fent una canalització des de la surgència que hi ha davant mateix del mas. La nova font va deixar de funcionar als anys vuitanta després de diversos actes de vandalisme, segons recorda el seu fill, Josep.
També el Josep recorda que al mas a vegades havia acollit més de cinquanta membres de la seva família.
A principis dels anys 80 en Josep Maria va vendre a la Diputació gran part de la finca: des dels cingles des de Can Pobla a La Mola i, més enllà, fins els Òbits.
En Josep Maria va morir el 6 de desembre del 2013, com mostra l'esquela.
4ª Comte de Sant Llorenç (2013 - ....): Josep de Quadras.
Després de la mort del seu pare, el Josep de Quadras i Sans és el Quart Comte de Sant Llorenç del Munt. En Josep ha explicat la història de la seva família a l'emissió 38 d'Això és La Mola i que també es resumeix breument en aquesta ressenya.
El nou comte admet que rep un llegat molt important i que la tasca feta pel seu pare li posa "el llistó molt alt".
En Josep coneix bé la seva propietat perquè ha vingut a Can Pobla des de petit. Amb els seus cosins jugaven als cingles que hi ha sobre el mas. Es dividien en dos bàndols: un a l'anomenat Castell Vell i els altres al Castell Nou, dues cingleres amb petites balmes.
En Josep vol continuar la mateixa línia que el seu pare en la seva etapa al capdavant de Can Pobla i la vessant sud-oest de La Mola. Però també vol compaginar el manteniment del patrimoni natural i cultural (com manen també les normes del Parc Natural) amb l'equilibri econòmic. Diu que, de moment, només té algunes idees relaciones amb la biomasa i la posada en valor dels edificis de Can Pobla. Però encara no té cap projecte concret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada