Emissió 39: Les petites coses que podem fer tots per protegir i potenciar la màgia de Sant Llorenç del Munt


Guia de l'Emissió: 
Josep Canals (Tècnic d'Ús Públic del Parc Natural)



També ho pots escoltar a:

Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac són tan familiars als habitants del Vallès, del Bages i també del Barcelonès que sovint l'anomenem "el patí de casa". La proximitat, la facilitat d'accés, els nombrosos punts d'interès, la quantitat de visitants... ens podem fer oblidar que el massís també és un Parc Natural (en majúscula), és a dir, un espai protegit per unes normes des de fa 30 anys.
A la gent del Vallès, del Bages i també del Barcelonès no cal que ens ensenyin a sentir la muntanya com a nostra, com a pròpia, com el patí... Anem sobrats de sentiment de pertinència i tots creiem que som els que ens coneixem millor que ningú els seus camins, els seus racons... Ningú no ens ha d'explicar res.
Aquesta estimació fa que alguns visitants recullin la brossa que troben pels boscos i, fins i tot, alguns fan coses meravelloses, com rehabilitar fonts, barraques...
Però com en tots els grups, sobretot quan els visitants superen els cent mil a l'any, hi ha una poca gent que embruta, que entra al Parc motoritzat o que troba en la solitud de la muntanya el lloc on desplegar la seva agressivitat... amb una serra.
Més enllà dels casos extrems (a tractar pels guardes i psicòlegs) tots plegats, tots, podem fer petites coses, que no requereixen gaire esforç, per contribuir a protegir i potenciar la màgia de la "nostra muntanya".
El Gran Guia de l'emissió nº 39 d'Això és la Mola és el Josep Canals, el Tècnic d'Ús Públic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Amb el Josep, que també és coneix el massís des de petit, el programa ha fet una relació de les principals bones pràctiques que hauríem de tenir en compte quan anem a Sant Llorenç. També en el programa intervé l'Àngel Miño, el director general del Parc Natural. Tots dos destaquen que el més preocupant són les petites acciones, que per si soles no tenen grans conseqüències, però que prenen rellevància quan la repeteixen molts visitants i reiteren que llocs com La Mola ja són visitats per més de cent mil persones.

Al llarg del programa, el Josep Canals detalla moltes pràctiques que hauríem de millorar. Com a resum indicatiu, com exemples, podem parlar de 14 petites coses que tots nosaltres podem fer fàcilment:

1) No llençar cap mena de resta de menjar (ni pells de fruites ni trossos d'entrepans...).
2) No llençar lògicament cap mena d'altres tipus de restes (com papers, llaunes, ampolles de vidre...)
3) No fer foc (ni amb fogonet ni dins de balmes...)
4) Evitar trepitjar les codines fora dels corriols per no malmetre la seva fràgil vegetació.
5) No tallar cap de les espècies especialment protegides, com el Boix Grèvol.
6) No tallar tampoc mai les arrels de cap mena de planta o arbust.
7) No obrir nous camins (i molt menys fent servir serres, etc. A Sant Llorenç es pot caminar amb facilitat per tot arreu simplement apartant les branques i matolls).
8) Es poden fer petites fites per indicar un camí, però no fer grans acumulacions (muntanyes) de pedra.
9) No fer cap mena de pintada, ni en arbres ni en roques.
10) Respectar la regulació d'escalada existent, que serveix per protegir la flora i diverses especies d'aus. En el cas de grimpar per les moltes petites agulles, cal tenir cura de no malmetre ni tallar la vegetació.
11) No anar en bicicleta pels corriols, tant per l'impacte sobre el terreny com pel perill que comporta per la resta de visitants.
12) No anar en moto o cap altre vehicle motoritzat per pistes de menys de quatre metres d'amplada o bé que estiguin expressament tancades.
13) Respectar i garantir la plena integritat de les formacions de les cavitats. Cal recordar la seva fragilitat i el molt temps que la natura triga en refer-les.
14) Respectar tots els elements patrimonials i els llocs que són considerats jaciments. Una petita alteració pot suprimir informació rellevant sobre el nostre passat.

Seguir aquestes bones pautes (que poden ser complementades amb moltes altres) no ens limitaran en res la forma de gaudir de Sant Llorenç, ja sigui caminar, córrer, escalar, esmorzar, fer fotos...
Simplement el nostre pas no hauria d'alterar, de modificar en res, la muntanya: el Parc Natural.


2 comentaris:

  1. Estic d'acord amb tots els punts assenyalats de recomanacions menys amb el punt nº 1. Em voleu dir quina contaminació provoca llençar restes d'entrepans o bé pells de taronja?. Cap, al contrari es facilita l'alimentació dels animals que viuen al Parc molt abans que tots nosaltres. Penseu que aquests animals tenen més dret a viure en el Parc que qualsevol de nosaltres els que els hi dieu "Racionals" i que jo els anomeno "Irracionals" a una gran majoría.

    També afegiria dos punts:

    15.) Fletar un microbus per facilitar els desplaçaments des de Terrassa fins a la Mata i viceversa, enlloc d'utilitzar Land Rovers ocupats tant sols per el xofers com si fosin cotxes particulars. Estalviariem energia i baixariem la contaminació.

    16.) Organitzar patrulles de vigilància per tot el Parc disposant a una gran majoría dels efectius de que disposeu en les oficines del Parc així com dels Agents Rurals, ja que encara és hora de veuren cap d'aquests. Però a peu i seguin camins i corriols i multan als infractors en lloc d'star fent feines d'oficina.

    Perdoneu, però algú ho havia de dir.

    JOAN ESCODA I PRATS.
    MURA.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Joan, et responc el punt 1, els animalons salvatges no necessiten dels nostres aliments per a sobreviure, no són en un zoològic, saben prou com alimentar-se....a més el fet de deixar aliments tan sols afavoreix animals oportunistes i asilvestrats i engreixar encara mes els senglars. Amb la gran freqüentació que té el Massís l'efecte estètic de les pells de Taronja, àcides i de lenta descomposició, és lleig, pot contribuïr a que la gent llenci altra brossa pensant com que ja hi ha això...a la Natura no li calen les nostres deixalles, siguem respectuosos i LES DEIXALLES CAP A CASA si,sí també les orgàniques.

    ResponSuprimeix