Emissió 27: El cim de la Mola necessita una descongestió en assolir els 100.000 visitants a l'any

Guia de l'Emissió: 
Àngel Miño (director general del Parc Natural)

Tuiteja

També ho pots escoltar a:

El Gran Guia de l'Emissió 27 d'Això és La Mola és l'Àngel Miño, que des de l'any 2004 és el director general del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Al llarg del programa, l'Àngel explica que, tot i ser de Cornellà, des dels onze anys ja fa excursions per la nostra muntanya. El primer cop que va venir va ser amb un grup d'escoltes per fer una acampada a Can Robert. Actualment encara volta pel parc per veure sobre el terreny els problemes o els projectes que ha d'atendre. Confessa que li agrada anar sol i a peu a diversos indrets, com els Òbits, i que sempre se li acosta algú per exposar-li la seva visió del parc natural.
L'Àngel és conscient que Sant Llorenç del Munt genera passions entre els seus visitants, que sovint tenen moltes idees de com s`haurien de fer les coses... són directors generals en potència. Segons l'Àngel, li agrada rebre les opinions de tothom i té assumit que, en un entorn ple de passions, el director general és la diana de les crítiques.
L'Àngel diu que, quan era estudiant de biologia, ja tenia la vocació de treballar en un parc natural.  Fins i tot va enviar diverses propostes a la Diputació de Barcelona. Per això, així que va obtenir la llicenciatura, es va presentar a unes oposicions i es va convertir en el segon biòleg adscrits a la Xarxa de Parcs Naturals. El seu primer destí va ser el parc del Montseny, però al 2004 es va presentar a unes oposicions, que el va convertir el director general del parc de Sant Llorenç del Munt, en substitució de Pau Pérez.
L'Àngel Miño destaca que la direcció general del parc és un càrrec tècnic, no un càrrec de confiança política. Per tant, el seu àmbit de decisió i actuació està dins de l'àmbit tècnics. A més, detalla l'estructura de comandament que regeix els parcs naturals de la Diputació de Barcelona.
L'Àngel diu que un dels seus objectius quan va accedir a la direcció general era influir perquè es dediqués més pressupost a les tasques de conservació del patrimoni cultural i natural. Amb la perspectiva de 10 anys, considera que ha pogut complir en part el seu propòsit.
En la seva intervenció a Això és La Mola, l'Àngel tracta importants assumptes d'actualitat i interès:

Inici d'una reflexió sobre
el cobrament per accedir al Parc
El director general confirma que actualment existeix dins dels òrgans de gestió del Parc una reflexió sobre la possibilitat de definir algun tipus de cobrament per accedir a l'espai natural. Però diu que encara tot està en fase només de debat i que, segons el seu parer, el més important és el punt següent:

Pla de Mobilitat
També s'està definint un pla de Mobilitat que permeti, entre d'altres coses, descongestionar La Mola i el Montcau. El cim més alt del massís ha arribat als 100.000 visitants cada any. Pel que fa al Montcau, el seu número de visitants arriba als 30.000 cada any. Com això suposa que cada cap de setmana unes 2.000 persones congestionen La Mola (amb totes les conseqüències sobre el seu entorn natural) es volen definir mesures que permetin passar visitants cap a d'altres indrets, com serien els pobles de Mura, Talamanca, Granera o Sant Llorenç Savall.
Cal destacar que a Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi ha registrats més de 1.000 llocs d'interès alternatius als més coneguts, com la Mola o el Montcau.

Tractament per intentar salvar el
Pi de les Quatre Besses del Dalmau
Els tècnics del parc estan realitzant un inventari de tots els arbres singulars de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Així mateix atenen els arbres que troben afectats per algun tipus de malaltia. Aquest és el cas del Pi de les Quatre Besses del Dalmau, que està catalogat com a arbre monumental. L'Àngel diu que l'arbre està sotmès a tractament, però alerta que la malaltia pot acabar definitivament amb ell.

Resultats positius de la
restricció del pas pel Montcau
L'Àngel defensa la mesura adoptada pel parc de restringir el pas pel Montcau. Afirma que ja hi han dades objectives que demostren que la limitació ha permès el desenvolupament d'una especie endèmica, que s'estava perdent.

Accions concertades dels
Guardes i els Mossos contra el Trial
Els Guardes del parc porten a terme un acció concertada amb els Mossos per detectar i sancionar als motoristes que fan trial dins de l'espai natural. Ara bé, l'Àngel admet que els infractors tornen a fer trial tot i haver estat multats.

Compromís de mesures imminents
de protecció d'algunes cavitats destacades
L'Àngel Miño també s'ha compromès a protegir les cavitats que tenen destacades formacions o restes destacades, les que poden convertir-se en veritables nous símbols del massís. El director general afirma que ho portarà a terme en consens amb la Federació Catalana d'Espeleologia, que en el parc està representada pel Salvador Vives.
Amb la mesura es vol evitar que, com ha passat en molts casos, algunes cavitats siguin malmeses. A més la protecció permetrà que algunes coves i avens assumeixin el paper de símbols de Sant Llorenç i pugui ser visitades amb veritables garanties de conservació.

"El projecte de la Pista de Matarrodona
va ser car i és dubtós que eviti grans mals"
L'Àngel Miño afirma que, sota el seu estricte criteri personal, mai no hauria impulsat la construcció de la pista de Matarrodona. Diu que aquesta infraestructura no estava prou justificada ni pels seus suposats beneficis en cas d'incedi i pel seu elevat cost econòmic. No obstant, destaca la legitivitat de la decisió política que va motiviar la realització de l'obra, en contra del criteri dels grups ecologistes i excursionistes. Moltes persones es van encadenar per impedir les obres, fet que va provocar que fossin jutjats, si bé finalment van ser totes absoltes i, a més, amb el reconeixement judicial de que només estaven defensen l'espai natural. Per aquest tràngol, amb final judicial feliç, van haver de passar el Quim Solbas, el Jaume Galofre o l'Armengol Gelarbert, entre molts d'altres.
L'Àngel reconeix que un dels problemes que també va comportar l'obertura de la pista va ser la fractura entre el Parc Natural i la societat civil que l'envolta.
L'obertura de la pista entre el Coll de Boix i la base del turó de la Fosca va implicar la desaparició de milers d'alzines i el trencament d'un gran paratge natural.