Guies de l'Emissió:Josep Maria Torras Homet i Anna Maria Pallejà.
Data: 20 de març del 2013.
(Descarregar amb Ivoox) (Descarregar amb ITunes)
Escoltar ara:
Els guies de la
sisena ruta radiofònica d’Això és La Mola son dos mites de Sant Llorenç del
Munt: el matrimoni format pel Josep Maria Torras Homet i l’Anna Maria Pallejà.
En Josep Maria va
néixer l’any 1926. El seu nom surt en els
llibres d’història perquè ha estat el primer en escalar moltes parets i agulles
de Sant Llorenç i de Montserrat. També ha estat el primer en explorar alguns
avencs.
A més, en Torras
Homet és el padrí de molts indrets de Sant Llorenç. Ell ha
posat el nom a molts racons avui molt coneguts.
L’Anna Maria
Pallejà va néixer l’any 1936. Forma part d’una família molt important en
l’excursionisme llorençà de principis del segle XX. El seu pare, Pere, i el seu
germà, Josep, van ser presidents del Club Muntanyenc de Terrassa.
L’Anna Maria, amb
només 14 anys ja va participar en les primeres exploracions de molts avencs de
l’Obac. I amb 18 anys era la dona de Catalunya i tot l’Estat espanyol que havia
baixat més profundament sota terra.
El Josep Maria i
l’Anna Maria es van conèixer l’any 1952 i, com no podia ser d’una altra forma,
en un curset d’espeleologia a la cova del Manel.
L’any 1959 es van
cansar a l’ermita de Sant Jaume de la Mata, probablement en l’últim casament
celebrat allà.
Junts, el Josep
Maria i l’Anna Maria han viscut com a protagonistes molts fets importants de la
història de Sant Llorenç del Munt al llarg dels últims 70 anys.
En Josep Maria va
aprendre a escalar de forma autodidacta. Quan encara anava a col·legi va pujar,
sense corda, al Roc Colom. I, amb un simple fil de persiana i acompanyat d’uns
amics, va enfilar-se a l’Esquirol. Dos històrics escaladors, l’Alaix i el
Camarasa, van ajudar-los a baixar.
Després de fer
els corresponents cursets i anar ben equipat, es va convertir en uns dels més destacats
escaladors catalans. Va obrir moltes vies i va fer moltes primeres escalades a
parets i agulles de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat.
A vegades els
llocs que coneixia no tenia nom encara i els va batejar ell. En el cas concret
de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, en Torras Homet és el padrí de:
1.
El
turó del Boc. (situat dalt de la canal, al costat del turó del Griera).
2.
El
turó dels Cabrits (situat al costat del turó de les Nous Cabres)
3.
El
Carallot del Boc.
4.
El
Sentinella de Mata-rodona. (a on se li va trencar la corda)
5.
El
Gendarme de la Pola.
6.
El
Queixal Corcat.
7.
El
Bec.
8.
La
Trona.
9.
L’Agulleta
de la Baga
10.
L’Agulla
dels Tres Pepets.
11.
La
veïna dels Tres Pepets.
12.
L’Agulla
de la Revella.
13.
El Pallasso.
14.
El
Fus.
15.
La Vella
dels Emprius
16.
La Guaitada
de les Guineueres.
17.
L’Agulla
de la Font de la Riba.
18.
L’Agulleta
del Gat Mesquer.
19.
L’Agulla
de la Font de l’Hort.
20.
L’Agulla
de l’Os
21.
El
Castellot del Roure Llarg (també conegut pel Turó de la Balma de les Orenetes).
22.
El
Turó Llargarut (també conegut com a Turó del Pujol).
23.
La
Guaitanda del Roure Llarg.
24.
La
Roca del Tinet.
A banda de les
agulles i cingles, també va posar noms a diversos avencs:
-
L’Avenc
del Sendo.
-
L’Avenc
Gran i Petit de les Comes (ara coneguts com de la Muntada),
-
La Cova-Avenc
de la Senyora (ara conegut com del Marquet).
Al llarg de la
ruta, en Josep Maria Torras Homet també ha aportat altres coneixements:
-
Recorda
que, quan va fer la primera escalada al Turó de les Nou Cabres a la dècada dels
quaranta, ja va veure dos ferros mols antics, que no tenien res a veure amb el mon de l’escalada. Aquest
testimoni confirma plenament que el cim de les Nou Cabres va ser explorat molt
abans dels primers escaladors moderns. Probablement deurien ser boscaters per
tallar alzines. La llegenda diu que es va pujar per a recuperar 9 cabres.
-
També
explica que en Josep Mata de la Barata, propietari de la gran finca de la Mata,
va assegurar-li que l’Alzina del Salari va rebre aquest nom perquè en aquell
indret la seva família havia pagat el sou als boscaters. Per tant, el nom
s’escriu amb una “l”. Altres hipòtesis deien que l’Alzina s’anomena així per un
carboner que la cuidava i que es deia Sal.lari. En Torras Homet diu que ell va
conèixer efectivament a un Sal.lari, però que no tenia res a veure amb l’arbre.
-
En
Torras Homet també concreta la toponímia d’una de les carenes de l’Obac. És la
que comença amb el Turó de la Fosca i continua per la carena del Roure Llarg, el
Turó del Roure Llarg, el Turó Llargarut (o Turó del Pujol) i el Castellot del Roure Llarg (o Turó de la
Balma de les Orenetes).
- Així mateix comenta que la font actualment coneguda com Les Quatre Grapes no és la mateixa que s'anomenava així a la dècada dels 40 i els 50.
Per la seva part,
l’Anna Maria Pallejà va participar en algunes de les primeres exploracions
conegudes a molts avencs situats al voltants del mas de la Mata. El seu pare
coneixia al propietari i passaven molts caps de setmana allà. Els masovers i
els pastors els hi explicaven la localització dels forats, que en part
coneixien pels carboners. Així l’Anna Maria, conjuntament amb el seu pare, el
seu germà i d’altres persones van baixar als avencs del Tortosí, de Brega...
Aquest grup va
fer l’any 1953 una descoberta que va tenir un fort ressò: l’avenc del Llest.
Els primers en veure les boniques formacions de l’avenc van ser l’Anna Maria
Pallejà, el seu germà Josep Pallejà, el Josep Puig Martí, el Josep Montroig. La
Pilar Ezequiel i el Miquel Ezequiel (el Sequi). A la boca, com a grup de
suport, es van quedar les dues persones més grans: el pare de l’Anna, en Pere
Pallejà (que va participar en la creació de la font de la Pola), i l’Isidre Conesa.
Primera exploració de l'Avenc del Llest. Foto propietat d'Anna Maria Pallejà i Josep Maria Torras Homet.
El grup estava
acompanyat aquell dia, igual que en totes les sortides, pel gos del Sequi, que
s’anomenava Llest. L’Anna Maria recorda que probablement el gos si va arribar
una mica abans que la resta del grup al gran forat, però desmenteix que el
Llest es precipités al fons. La prova és que a la foto adjunta (posterior a la
baixada) es veu al gos. Van posar-li el nom del gos perquè algú ho va proposar
i tots hi van estar ràpidament d’acord.
L’Anna Maria
Pallejà va tenir el rècord de descens per l’exploració que van fer l’any 1956 a
l’Avenc de l’Esquerrà, a Olesa de Bonesvalls, al Garraf. Va obrir una via fins
el 205 metres de profunditat.
En resum, la ruta
radiofònica feta amb el Josep Maria Torras
Homet i l’Anna Maria Pallejà ha estat intensa i ha permès sacsejar
algunes llegendes, histories i indrets de Sant Llorenç del Munt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada