Emissió 34: Com conèixer a fons Sant Llorenç del Munt combinant escalades i embardissades

Guia de l'Emissió: 
Jaume Clotet, en Paca

Tuiteja

També ho pots escoltar a:

El Jaume Clotet  confesa que està "enganxat" a Sant Llorenç del Munt, un massis que coneix bé perquè, des de petit, l'ha explorat de forma horitzontal i vertical, combinant escalades i embardissades.

Eñ Jaume forma part del grup d'escaladors contemporanis més importants formats a Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A més, en el seu estil més característic, l'artificial, està considerat un mestre a Catalunya.

El Jaume és conegut com el "Paca" tant a la muntanya com en els àmbits familiars, laboral i entre els amics.  Aquest sobrenom té el seu origen en una obra de teatre infantil, que va interpretar amb 8 anys. Li van donar el paper d'una dona que es deia Paca. Arran d'aquella actuació li van començar a dir Paca.

El Jaume Clotet va aprendre a escalar pel seu compte, rebent els consells d'altres aficionats, però sense passar mai per un curs d'escalada. La seva primera ascensió als quinze anys va ser al Cavall Bernat i li va costar quatre intents. Després ja va fer totes les pujades clàssiques i va desocbrir la Falconera, on va millorar la seva tècnica d'escalada artificial i va obrir moltes vies.

Un dia, que no havia anat a col.legi per escalar a la Falconera, va passar la Volta Ciclista a Catalunya per la carretera del costat. L'helicòpter de la televisió es va fixar que estava a mitja paret i va dedicar-li un primer pla. Els seus pares van descobrir així, per la tele, que marxava a escalar d'amagat.

Camins verticals oberts

El Jaume ha escalat gairebé totes les parets i agulles de Sant Llorenç del Munt, Montserrat i de moltes altres indrets de Catalunya i la resta del món.

També ha fet moltes primeres víes. Fins ara ha obert un total de 137 vies d'escalada, de les quals 37 són a Montserrat i les següents estan a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

1. Via Paca, a la Cinglera del Bolet de la Castellassa.
2. Via Deed Purple, al Morral del Racó (amb l'Osso).
3. Perafita Airlines, a la Falconera.
4. La Festa del Paca, a la Falconera.
5. Supernatural, a la Falconera.
6. Fliping, a la Falconera.
7. Sangtrait, a la Falconera.
8. Passió Incondicional, a la Falconera.
9. De la Montse, a la Falconera (amb la Montse Coll).
10. Batucada, a la Falconera.
11. Escurachemeies, a la Morella.
12. Aisa Driss, al Cap del Faraó.
13. Eugeni González, al Cap del Faraó.
14. Pep Clotet, a la Punta dels Cavalls.
15. Passeig Galàctic, al Salt dels Cavalls.
16. Homo Hipotecàrius, als Castellots de Tanca (amb l'Òscar Masó).
17. Alt Voltatge, a la Cova Simanya (amb la Montse Coll)
18. Legend, a la Gran Diagonal.
19. Maria del Monte, a les Gaites (amb el Manuel López).
20. Villa Strangiato, als Districtes de la Font Soleia.
21. Janis Joplint, als Òbits (amb Marta Vilas).
22. Ritme Cardíac, a les Onze Hores.
23. Ay, Carmela!, a la Castellassa.
24. Mercè Basagañas, a la Punta Serreta.
25. Terra dels Vents, als Plecs del Llibre (amb el Xavi).
26. Enric Comellas i Llinares, a la Castellassa (amb l'Albert i l'Òscar Masó).
27. Drac Queen, al Morral del Drac (amb el Mayum).
28. Robert Colilles,
29. Tiralinies, a la Paret dels Liquens Secrets (amb l'Armand Ballart).
30. Ullastrell, a Can Senglar (amb l'Armand Ballart).
31. Via Vallès, a Can Senglar (amb l'Armand Ballart).

Exploracions arran de terra.
El Jaume és sobretot escalador. A la seva segona visita a Sant Llorenç del Munt ja va fer una ascensió. Però el Jaume destaca que, el fet d'estar tantes hores de cara a la paret per escalar, no ha de impedir veure tot el que té realment Sant Llorenç, tots els seus encants, que són "tot, l'escalada, les canals, a les coves, els camins... el perdre's... la descoberta".

Fidel al que proclama, de jove el Jaume va passar la seva primera setmana de vacances (sense pares) acampat a les Fogueroses, sota el Paller. Va aprofitar per recórrer tot el sector (incloses les canals més verticals) i, a més, va obrir una difícil via d'escalada al Morral del Racó.

Poc després també va fer en solitari una travessa de cinc dies per tot Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A les nits dormia a balmes, en alerta pels sorolls de la nit de la muntanya.

D'aquestes experiències li ha quedat la tradició de fer embardissades, de fer jornades en les que, com els porcs senglars, es fica entre esbarzers, bardisses... per explorar el terreny més selvàtic.

En aquestes embardissades sovint localitzada coses ben curioses: cabanes on han habitat temporalment persones que marxaven de la ciutat o, fins i tot, unes 50 soles de sabetes fetes amb pneumàtic, que probablement eren del temps de la Guerra Civil.

 Escalar i Voltar en Solitari 

Al Jaume li ha agradat escalar i fer sortides en solitari. Sobre aquesta preferència, constata que els seus coneguts "més santllorençans" prefereixen voltar sols i esmenta com exemples tres grans noms: l'Amadeu Pagès, el "baró" Joan Armengol (mort fa uns anys en un accident) i el Fredy Parera. I realment es poden afegir molts altres noms coneguts (la majoria de Grans Guies d'Això és la Mola) que  fan sols les seves exploracions per tenir més llibertat de moviments.No obstant, com tothom, el Jaume també ha sortit, escalat i obert vies en companyia d'altres persones. A més, dona suport als que volen aprendre la seva forma d'escalar.

Les estaques del Capablanca

Com expert en escalada artificial el Jaume Clotet també tracta sobre les curioses estaques que hi han a les esquerdes del Paller de Tot l'Any (a l'anomenada Cova del Capablanca) i a la Roca Salvatge.  El Jaume no dubta que eren estris que es feien servir per pujar parets abans de l'inici de l'escalada contemporania. A més, relaciona les antigues estaques de les parets de Sant Llorenç del Munt amb altres semblants que ha trobat en altres indrets de Catalunya i, fins i tot, amb una via de la popular Devils Tower National Monument, de Wyoming, als Estats Units. D'aquesta última es coneix que va ser instal.lada el 1893 per dos ramaders que volien pujar al cim, si bé les llegendes la vinculen amb els indis.

La Cova del Paca.

El Jaume també va localitzar el 1992 una nova cova. Un dia que voltava per sota de la Falconera i la Miranda va veure un petit forat. Ho va comunicar a uns amics del Centre Excursionista de Terrassa, que van passar l'avis al Xavier Badiella. Aquest hi va anar i va fer la topografia. A més, va decidir batejar-la com la Cova del Paca. Com a curiositat, el Jaume encara no ha entrat mai al seu interior.

Emissió 33: Una mirada nostàlgica als boscos, les vinyes i les fonts de les faldes de Sant Llorenç

Guia de l'Emissió: 
Ramon Comasòlives

Tuiteja

També ho pots escoltar a:

El Ramon Comasòlives prové de dues grans nissagues familiars del sud de Sant Llorenç del Munt.
L'avi patern, que es deia igual que ell, va ser mosso i, després, masover de Can Gorina entre els anys 20 i principis dels 60.
L'avi matern era de la casa coneguda com els Corcola, de la família Font. Feia de pagès, però sobretot és recordat per haver explotat un dels forns de calç de la muntanya dels Rossos, que fa uns anys va ser rehabilitat i es va convertir en una de les grans mostres d'aquella antiga activitat.

Coneixements de supervivència
El Ramon, conjuntament amb el seu cosí, va començar de ben petit a voltar per Sant Llorenç del Munt guiats i ensenyats per l'avi matern. Aquest els va transmetre coneixements de bosc, però no tan sols com orientar-se o a on estaven determinats elements. També els va explicar  on anar a cercar aigua i quin tipus de plantes o arrels podien ser menjades.

Les Barraques de vinya a Matadepera
El Ramon encara va ser testimoni de com els boscos i, fins i tot, les vinyes cobrien la vessant sud de Sant Llorenç del Munt,  on està el seu poble, Matadepera. Havia conegut les vinyes de la Bruguera, del Motxo, del Sot de les Canyes, de Can Trapet, de Can Candi...I havia vist fer i havia begut vi d'aquestes vinyes.
El Ramon recorda que algunes vinyes, com la del Montxo o la del Sot de les Canyes, tenien barraques, però molt precàries. No tenien res a veure amb les de pedra seca de Castellar del Vallès o Sant Llorenç Savall. Segons el Ramon, les barraques de Matadepera estaven fetes amb molta beraja de materials, fang i cobertes de bigues de fusta. Aquesta podria ser la raó per la qual a Matadepera es conversen ben poques barraques, a diferéncia del que passa amb els pobles veïns.

Identificació d'avencs i coves.
El Ramon també va aprendre de petit on eren les cavitats del sud del massís. I va ser ell, conjuntament al seu cosí, qui ho explicar als grups espeleològic de Terrassa. Va tenir molta relació amb el Xavier Badiella i el Jaume Claverí.
El Ramon, fent-se ressò del que havia après de petit, va ser qui va desvetllar les localitzacions de l'avenc de la Costa del Tec, del Salt, del Torrent del Salt i, el més important de tots, el de les Pedres, que fa anys va quedar cobert per la pedrera. Igualment va explicar on són les coves del Salt i la Tendra.
A banda d'aportar el coneixement d'algunes cavitats, el Ramon també va participar en l'exploració de moltes d'altres, fent equip amb el Claverí i el Badiella. 

Entorn irrecuperable
El Ramon té molt clar el record de com era el sud de Sant Llorenç del Munt fa pocs anys i és molt critic en la forma com tot s'ha urbanitzat. Creu que existien altres alternatives millors per l'espai natural i lamenta com s'ha acabat amb boscos, amb fonts, amb paratges que mai més podran recuperar la seva antiga bellesa. Es refereix a sectors com Cavall Bernat, però també a Can Duran, Can Solà del Racó...

Emissió 32: El Puig de la Balma, un mil.leni d'històries i llocs interessants des de Nespres als Pins Cargolats

Guia de l'Emissió: 
Josep Llorens

Tuiteja

També ho pots escoltar a:

El Puig de la Balma és un dels pocs llocs de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac que pot acreditar haver estat habitat permanentment durant un mil.leni. Abans de ser edificada, ja servia de refugi als pastors. El seu primer nom conegut és d'Espluga de Vilamanca i la seva aparició en un document es remunta al 1.170. Des d'aquesta època, el mas conserva un munt de documents històrics redactats en llatí.

De la Riera de Nespres al Turó del Mal Pas.
Des de que es té noticia la balma sempre ha estat ocupada per la mateixa família, que a partir del S.XV rebem el cognom de Puig. Els actuals representants de la nissaga són el Josep Llorens i el seu fill, Lluís. Tots dos s'ocupen de l'explotació dels recursos de la finca, que ara s'estén des de la Riera de Nespres fins el sot dels Debanadors, l'Era dels Enrics i la vessant nord del Turó del Mal Pas.
En Josep Llorens, que és el gran guia de l'emissió 32 d'Això és la Mola, explica que les dues activitats principals del Puig de la Balma sempre han estat els conreus i l'explotació forestal.

Els Enrics de l'Era.
En algunes ocasions les terres eren llogades a tercers. Uns documents, datats abans del S. XV, acrediten que el Puig de la Balma va llogar unes terres pel sot dels Debanadors a una sèrie de pagesos que coincidien en anomenar-se Enrics. Com a Era, feien servir el gran roquetar que queda per sobre dels Debanadors. Aquesta va ser l'origen de la toponímia Era dels Enrics, que s'ha conservat durant cinc segles.

La Vinya,
Com a totes les finques de Sant Llorenç, l'últim gran conreu del Puig de la Balma va ser la vinya. En moltes de les seves terres es van fer bancals per plantar vinyes.
El mas va mantenir aquest conreu i la producció de vi durant molt temps, fins els anys 80.
Com a testimoni d'aquesta època en alguns indrets de la finca es poden veure encara feixes i barraques, una d'elles és triple. Es tracta d'un "monument" de l'art popular de santllorençà, que ha estat localitzada pel Quim Solbas i el Jordi Guillemot i rehabilitada pel Grup de la Pedra Seca de Castellar del Vallès.

Dues colles de carboners.
En Josep Llorens recorda que al Puig de la Balma treballaven dues colles de carboners, formades, respectivament, per tres persones.Tots eren de Ribes i Tortorsa. Van provar de contractar també a carboners valencians, però no van donar els mateixos resultats.
En Josep recorda que abans de l'inici de cada campanya les dues colles feien les seves barraques, si bé ocasionalment també podien ocupar alguna balma. Cada colla feia unes 150 càrregues de carbó.
L'activitat carbonera del Puig de la Balma va acabar el 1968.
El principal comprador de carbó del Puig de la Balma era el Creus, un comerciant de Terrassa.
De tots els carboners, en Josep Llorens recorda especialment al Ramon, el Jaume "Puntes" (que eren originaris de Tortosa) i el Txaques i el Pere Piler (que veien de Ribes). La filla del Jaume encara treballa pel Puig de la Balma.

Els Pins Cargolats van créixer sense el coneixement dels seus propietaris.
La meitat dels populars Pins Cargolats de l'Era dels Enrics es troben dins dels límits del Puig de la Balma, i la resta són del Puigdoure. Tot i això, no es pot aclarir el seus misteri. Com és lògic, el Josep Llorens i la seva família tenen un coneixement exhaustiu de la seva finca, però sorprenent no van tenir noticia de l'existència dels pins fins fa pocs anys, cap a la dècada dels vuitanta.
El Josep explica que els pins es troben en un sector de terra molt dolenta. Per això mai no ha estat conreuada ni era activitat en tallades. Això va facilitar que els pins es desenvolupessin i no fossin inclosos tampoc en la gran tallada que va fer el mas del Puigdoure als anys 60.
Els Llorens creu que l'origen dels Pins Cargolats és natural i que, com a molt, potser algun boscaters es van entretenir a ajudar-los de petits a marcar les seves formes.

Emboscats i Maquis.
Durant la guerra civil, a moltes cavitats del Puig de la Balma es va amagar persones que volien evitar anar a la guerra.
Després de la Guerra Civil, un grup de maquis es va amagar a la Quebeca. Aquest grup, i després altres, anaven al mas a demanar menjar, advertint que no diguessin res. Quan rebien aquestes visites, els pares demanaven al Josep que portés un escrit al mestre de Mura, en el que avisaven que voltaven per allà els maquis. Però quan els guàrdies anaven a fer la inspecció ja no hi havia ningú.

Les Fonts.
Les fonts més importants de la finca del Puig de la Balma són les del Regadiu, la propera a la casa i les Fontetes.
En relació a les surgències del Sot de l'Infern, el Josep Llorens explica que realment la històrica font del Til.ler va desaparèixer l'any 1962 com a conseqüència de les torrentades. La força de l'aigua es va emportar tot l'entorn de la font, inclòs  el til.ler, del qual es va trobar la soca morta aigües avall.

La Fonda, el Museu i el Cine
Als anys 90 els propietaris van decidir compensar el decliu de l'agricultura amb la captació de turisme. Amb aquest objectiu van obrir un museu en el que exposes eines històriques i, a més, van posar en marxa un servei de fonda, amb llits i restaurants.
Recentment el Puig de la Balma ha servir d'escenari a dues importants pel·lícules catalanes: el Pa Negre i el Bruc.