Emissió 37: La gran Guia moderna de les 650 vies d'escalada de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Guia de l'Emissió: 
Marcel Millanes





També ho pots escoltar a:

El Gran Guia de l'Emissió 37 d'Això és La Mola és el Marcel Millanes, un dels més importants escaladors de Sant Llorenç del Munt. El Marcel ha obert 45 vies noves i ha re-equipat un altre mig centenar, però destaca sobretot per la seva monumental i històrica tasca divulgativa.
El Marcel és l'hereu i continuador del Josep Barberà, autor del llibre "Sant Llorenç Pam a Pam", el popular inventari de les vies d'escalada dels principals cingles i agulles del massís. Adaptant-se a les tecnologies i usos actuals, el Marcel continua l'obra del Barberà mitjançant la seva prestigiosa web: santllors.com, la pàgina d'Escalada a Sant Llorenç del Munt.

La Secció de Muntanya de l'Optimista Club (SMOC)
El Marcel Millanes és fill d'un històric excursionista de Sant Llorenç del Munt, el Pitu Millanes,
que va ser un dels impulsors de la Secció Muntanya de l'anomenat Optimista Club, un popular centre d'esbarjo dels anys 40 i 50. El Pitu i diversos amic van convertir en el seu cau una balma situada al sud-oest de La Mola, prop del bolet de Can Poble. La cavitat manté encara el nom de Balma SMOC (Secció Muntanya Optimista Club).
Amb un pare tan excursionista, el Marcel va començar a sortir per Sant Llorenç de ben petit. Precisament la primera vegada que es va encordar per fer una grimpada va ser a la part de dalt de la canal on està la balma SMOC.


Història de l'Escalada Esportiva: de les Gaites a la Sibèria
El Marcel explica que cap a l'any 1981/82 va arribar a Sant Llorenç del Munt la tendència de l'escalada en lliure. Les primeres vies en ser pujades amb aquest estil van ser les de la paret de les Gaites (anomenada així per la cova), que fins aquell moment només s'ascendia mitjançant tècniques d'artificial. Poc després en aquest mateix cingle es van equipar des de dalt les primeres vies ja pensades per l'estil esportiu. Els seus impulsors van ser el Vallhonrat, el Vinyals, el Javi Gil o el Manolo.
L'any 1982 es va equipar la primera via esportiva a la Paret Gran, del camí de la Soleia. Els autors van ser el Santi Marzo i el Lluís Baciero. Recentment aquesta via ha estat recuperada pel propi Marcel, que l'ha batejat com a Gènesi i ha volgut que sigui un homenatge al Lluís, mort en un accident a Montserrat.
Actualment al camí de la Soleia hi han 300 vies d'escalada, la meitat de les 650 d'escalada esportiva que existeixen al conjunt de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Al massís hi han vies de 4 fins a 8c grau de dificultat. El Marcel avança que hi han preparades algunes vies (a la Sibèria i als Dipòsits) que encara no han estat encadenades, però que podrien ser de 9a.
Sumant a les esportives també les clàssiques, en total a Sant Llorenç hi han prop de 1.400 vies d'escalada, que són que es poden consultar a la magnífica web del Marcel Millanes.

La web Santllors.com: 1.400 vies d'escalada.
El Marcel comenta que mai havia tingut intenció de fer ressenyes d'escalada. Va començar a tenir interès després d'aficionar-se per les vies del Diafragma i, sobretot, després de tenir accés als quaderns de muntanya del mític escalador Joan Armengol (mort també en un accident), que tenien molta i molt bona informació.
Així, a partir del 2008, es va formar un equip de treball per anar preparant la pàgina web. Estava format per un amic del Marcel, el Pere Cuyàs, i dos reconeguts escaladors l'Andreu Ortega (d'esportiva) i l'Amadeu Pagès (sobretot de clàssica).
EL 2009 va aparèixer la primera versió de la web, amb ressenyes de 35 sectors centrats La Mola. Actualment la web ja supera els 70 sectors, amb 1.400 vies d'escalada. Només li falten 2 sectors per completar tots els indrets on es permesa l'escalada esportiva. Posteriorment també tractarà del sectors on havien vies, però ara està prohibida l'escalada, com ara el Nou Cabres.

La passió dels racons nous
El Marcel Millanes explica que una de les grans gratificacions del seu laboriós treball (del que encara queden coses per publicar) ha estat conèixer molts racons nous de Sant Llorenç del Munt. Li apassiona descobrir i conèixer nous llocs. També confessa que sempre que arriba dalt d'una via d'escalada li agrada fer una pausa i contemplar tot el paisatge que l'envolta.



Emissió 36: Com es va formar Sant Llorenç del Munt fa 30 milions d'anys i com neixen les fonts


Guia de l'Emissió: 
Marc Anglés



També ho pots escoltar a:

En Marc Anglés s'ha convertit en el geòleg actual que més coneix Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. En la seva intervenció al programa, fa una explicació molt detallada de l'origen i la composició del massís.
El Marc es va animar a estudiar geologia perquè era una de les assignatures que més li agradava a l'Institut de Can Jofresa. Tot el que ha après ho ha anat aplicant a la nostra muntanya, a la que va com a excursionista, espeleòleg i escalador des dels 14 anys.

La seva tesina de llicenciatura la va dedicar a:
- "Sedimentologia del sistema al·luvial de Sant Llorenç del Munt (Eocè mig-superior. Vora sud-est de la Conca Central Catalana. Conca de l’Ebre)".

I la seva tesi de doctorat fa un pas més i tracta sobre la:
- "Hidroestratigrafia del ventall deltaic de Sant Llorenç del Munt (Eocè mig-superior. Conca de l’Ebre)"

L'origen de Sant Llorenç del Munt fa 40 milions d'anys
Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac té 40 milions d'anys. L’antiga serralada ocupava l'actual Depressió del Vallès i la Serralada Litoral, mentre que una màniga de mar anava des de la comarca del Bages i la Depressió Central Catalana fins el País Basc. La zona de la Mola, el Montcau i els principals cims no es trobava dins del mar. Els nivells conglomeràtics que conformen els seus cingles, els que actualment podem veure, estan formats per còdols arrossegats per corrents d'aigua des de les esmentada serralada que ocupava l'actual Vallès. La costa es trobava una mica més enllà, cap al Pont de Vilomara, Mura, Talamanca, i Monistrol de Calders.
La configuració actual del relleu es va originar quan:
- el mar es va assecar,
- es va formar una fosa tectònica entre Terrassa i Matadepera, amb un enfonsament d’uns dos mil metres, i com a conseqüència d'això, les antigues grans muntanyes es van convertir en l'actual Vallès.
- i, a poc a poc, gràcies a l’erosió, es van anar configurant les cingleres de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, adquirint la seva forma actual, travessades per canals, torrents, rieres...

Els Cingles característics de Sant Llorenç: El Conglomerat Carbonàtic
Pel seu origen, el massís presenta un relleu suau distribuït en moltes i curtes carenes, de les que s'han anat separant petits monòlits (agulles).
Els cingles que més criden l'atenció, tant a la part de Sant Llorenç com de l'Obac, alternen diferents nivells, amb conglomerats de diferent naturalesa. Uns conglomerats són tous enfront la fracturació i l’erosió i els altres més durs. Aquests darrers són els anomenats conglomerats carbonàtics.
Hi ha quatre nivells principals:
- 1 - l'inferior, amb el Cavall Bernat com exemple destacat, les Foradades de les Pedritxes o els Morros Curts,
- 2 - les cingleres del camí de la Soleia, Roca Salvatge, el Pallet de Tot l'Any i el Castell de Bocs.
- 3 - els cingles superiors de La Mola, el Morral del Drac, Sescorts i el Collet Estret
- 4 - els Òbits, Castellsapera i la Pola.
En aquests nivells es concentren la majoria de fenòmens hídrics, tant els antics com els actuals. Poc més del 50 per cent de cavitats i de fonts es desenvolupen en els conglomerats carbonatats.

Corrents d'aigua al Massís.
En Marc Anglés ha completat l'estudi sedimentològic amb el dels fenòmens hídrics (fonts, pous d’abastament i cavitats) per evaluar com circula l'aigua. Sobre aquest tema, hi han diverses conclusions importants:

- en el conjunt del massís la permeabilitat és baixa i, per tant, l'aigua és escassa. Només els pous d’abastament que busquen l'aigua infiltrada en profunditat a les zones de Mura o Pont de Vilomara poden garantir cert aprovisionament.
- Donada l'escassetat d'aigua, ha estat admirable l'administració que històricament han fet els masos amb algunes fonts.
- la majoria de fonts tenen unes zones de recàrrega properes. Són sistemes locals, que drenen sectors molt concrets, alimentats de fractures de l’entorn proper, amb recarregues ràpides.
- la circulació de l'aigua no es produeix exclusivament a través del sistema càrstic, és a dir, que l’aigua no només circula a través dels conductes formats per dissolució en els nivells de conglomerat carbonàtic. El carst es limita al conglomerat carbonatat, de materials més calcaris i dolomítics, més solubles, però l'aigua també es mou a favor de les fractures menys abundants que travessen diversos nivells conglomeràtics.

Escalada Esportiva 


A banda de ser un gran geòleg, en Marc Anglès gaudeix també de Sant Llorenç del Munt desenvolupant altres activitats. És aficionat a l'escalada esportiva. Li agrada perquè "és un exercici físic en sintonia amb la muntanya, el plaer del moviment".
Durant molt temps va ser un habitual dels cingles del camí de la font Soleia.
El Marc esmenta com a favorites diverses vies d'escalada:

- La Bauhaus (un 7a, a la Paret Gran, oberta pel Fernando Micó).
- La Performance (un 7a, al Gruyère, oberta pel Belego, el Marzo i el Baciero)
- La Clave Omega (un 6c "mític", a la Placa de l'Heura, oberta pel Cazorla i el Díez, que ell considera la millor vía equipada als cingles del camí de la Soleia)
- La Piche Tira (un 8a que el va motivar molt, al Mur Blau, oberta pel Txema Gómez)
- La Zurich (un 7c+, al Mur Blau, oberta per l'Andreu Ortega)
- La Que Faltaba (un 6a+, una via llarga, però relativament ben equipada, a la Falconera, oberta pel Bosch, l'Aloy i el Renom).

D'escalada clàssica, ha fet el Cavall Bernat, la Roca de l'Esquirol i la Castellassa de Can Torres.

Espeleologia
Si pel Marc l'escalada és esport, en canvi, l'espeleologia és sobretot "curiositat i recerca, l'aplicació de la geologia en profunditat i una forma de veure des de dins el sistema càrstic de Sant Llorenç".
De ben jove ja va fer el curs d'espeleologia i ha explorat les principals cavitats de Sant Llorenç. També ha fet diversos estudis. Un dels més recents ha estat de la impressionant cova-avenc Quim Solbas.












Emissió 35: La veritable Cabana de les Ànimes, l'obra de sis nens (escoltes i independentistes) l'any... 1964


Guies de l'Emissió: 
Cesc Zapater i Josep Ferré




També ho pots escoltar a:

L'emissió 35 d'Això és la Mola ha estat gravada en un lloc ben especial de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d'un dels graons rocosos de la Carena de les Ànimes, enlairat sobre el camí de la Soleia, que va ser durant la dictadura franquista (i en dues etapes ben diferents) un racó reivindicatiu, des d'on es cantaven i proclamaven missatges que malauradament són encara de molta actualitat.

L'antecedent: els Maquis.
Poc després del fi de la Guerra Civil, hi ha constància que un grup de maquis es van amagar en aquest indret aprofitant que complia tres requisits:
- estava fora de camins (amb un accés difícil),
- oferia una bona perspectiva
- i tenia una petita balma que els permetia aixoplugar-se.
Quan els maquis van marxar, es van deixar una granada de ma i el carregador d'una metralladora. Aquesta munició va ser localitzada a principis dels anys 50 pel Joan, fill del masover de Can Pobla, i l'Antoni Garcia, el Pintoret. Tots dos van decidir posar un primer nom a aquell racó: la Balma dels Maquis.

La descoberta per part d'un agrupament escolta.
Un anys més tard el racó va ser descobert pel grup anomenat els Cangurs dels Escoltes de la Sagrada Família, de Terrassa. Una primera colla de nois, entre els que estava l'Hermies Busqué, van anar en diverses ocasions i van fer una primera petita estructura amb roques i troncs.

L'equip de construcció del cau
El Cesc Zapater i el Josep Ferre, amb un dels troncs que formava part de la veritable Cabana de les Ànimes
La història de la veritable Cabana de les Ànimes comença el 1964, quan l'agrupament escolta de la Sagrada Família porta a visitar el racó a un grup de nois d'entre 10 i 14 anys.
En Josep Ferré recorda que van començar la pujada a La Mola per la Gran Diagonal i que un company tenia tanta por de passar per allà que va arrancar a plorar. Quan van arribar a l'antiga balma dels maquis, els nois van tenir la impressió d'estar en un lloc molt llunyà i amagat.
Poc després, l'agrupament escolta va proposar als nens dur a terme una tasca i una part d'ells van dir que volien acabar de construir la Cabana de les Ànimes.
Així va ser com sis nois van començar a fer el cau. Hi van participar:
- Xavi Fabres,
- Josep Lluis Colome
- Miquel Colome
- Joan Martin
- Josep Ferré,
- Cesp Zapater

Els iniciadors del Pas de la Sardineta.
Molts caps de setmana, així que acabaven les classes de l'escola els dissabtes al migdia, els nois anaven cap a la Mola i la seva cabana.
Pujaven a peu des de Terrassa, enfilaven el Camí dels Monjos i prenien la carena de les Ànimes.
Per fer la ruta encara molt més interessant i aventurera, el Cesc Zapater va adonar-se que en el cingle que marca el trencall del camí dels Monjos amb el de la Font Soleia hi havia un punt on es podia fer una grimpada.
El nois de la Cabana van anomenar-lo el Pas Difícil, que té un tercer o quart grau en escalada.
Es va convertir en part del seu camí, Fins i tot, quan carregaven amb sacs de ciment de 50 quilos (per fer els fonaments) el pujaven per aquell cingle.
Anys més tard el Pas Difícil va ser batejat com el Pas de la Sardineta, pels moviments que cal fer en la grimpada.
I, per extensió, tot aquell cingle ara s'anomena la Sardineta.



Pedres i Troncs
Un cop fets els fonaments, la Cabana es va completar amb una estructura de pedres i troncs. El sostre era el de la balma. A dins van posar lliteres, on passaven algunes nits. A la foto és veu al Pep Ferré treballant en la construcció.
El Cesc Zapater i el Josep Ferre recorden que van ocupar la cabana tres anys: del 64 al 66. Durant tot aquest període de temps, anaven incorporant millores.

La Cabana, símbol de lluita democràtica
Al Cesc i al Josep els hi encantava anar a la cabana, per gaudir del paisatge, de voltar per La Mola i per les activitats que hi feien. El menjar el portaven de casa mentre que l'aigua la portaven des de la Font del Saüc. No rajava molt, però era suficient per omplir uns bidons.
A les nits sempre cantaven. Tot i tenir 12 anys estaven molt sensibilitzats políticament i interpretaven temes reivindicatius. La cabana va acollir "concerts corals" dels nois que reclamaven democràcia real i llibertat per a Catalunya. És a dir, el que feien els nois de la Cabana de les Ànimes manté plena actualitat. I a ells no els poden acusar d'estar manipulats per l'educació en català, els mitjans catalans i les conspiracions de la Generalitat...

Adults, amb 14 anys.
En fer 14 anys, el Josep i el Cesc van començar a treballar. Durant una etapa van fer activitats a la muntanya per separat, si bé van mantenir l'amistat i actualment tornen a fer sortides junts.
El Cesc es va aficionar molt a l'escalada a Sant Llorenç, a Montserrat... i fent grans expedicions.
A la Mola va ser un dels pioners (seguint al grup anomenat Manyos) en les vies d'escalada als cingles del camí de la Font Soleia.
Una d'elles estava aprop de la Cabana, sobre la balma des de la que ara arranca la via anomenada Rigor Mortis. A la nit dormia a la balma i al matí pujaven la paret. A la foto del costat (on apareixen el Cesc i el Pep) es pot veure la petita boca de la balma i el cingle per on escalava.
Per la seva part, el Josep Ferré va centrar-se més en l'excursionisme, incorporant cims dels Pirineus.



Oblit de la Cabana.
Un fet curiós és que el Cesc i el Josep van oblidar l'emplaçament de la cabana en dues ocasions. El primer retrobament va fer-lo el Josep quan va voler ensenyar el cau a les seves filles. Anys més tard va tornar a oblidar el lloc on es trobava i va trigar un mes en arribar-hi. Aquesta segona vegada es va portar una sorpresa: la cabana havia estat substituïda.

Un substituït poc agraciat.
El Cesc i el Josep, al costat de la construcció que ara ocupa el lloc de la seva Cabana
Al Cesc i al Josep els hi va saber greu que la seva cabana de troncs i pedra fos enderrocada i que, en el seu lloc, es fes una construcció amb plàstics. L'autor inicial (l'any 1979) va ser un excursionista de Sabadell. La nova edificació va ser anomenada El Recer i va ser aprofitada tant per jubilats com per alguns dels escaladors que van obrir vies a la Soleia.
Per dignificar l'indret, i recordar el seu passat reivindicatiu dins de Sant Llorenç del Munt, potser caldria posar algun símbol.



Emissió 34: Com conèixer a fons Sant Llorenç del Munt combinant escalades i embardissades


Guia de l'Emissió: 
Jaume Clotet, en Paca




També ho pots escoltar a:

El Jaume Clotet  confesa que està "enganxat" a Sant Llorenç del Munt, un massis que coneix bé perquè, des de petit, l'ha explorat de forma horitzontal i vertical, combinant escalades i embardissades.
Eñ Jaume forma part del grup d'escaladors contemporanis més importants formats a Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A més, en el seu estil més característic, l'artificial, està considerat un mestre a Catalunya.
El Jaume és conegut com el "Paca" tant a la muntanya com en els àmbits familiars, laboral i entre els amics.  Aquest sobrenom té el seu origen en una obra de teatre infantil, que va interpretar amb 8 anys. Li van donar el paper d'una dona que es deia Paca. Arran d'aquella actuació li van començar a dir Paca.
El Jaume Clotet va aprendre a escalar pel seu compte, rebent els consells d'altres aficionats, però sense passar mai per un curs d'escalada. La seva primera ascensió als quinze anys va ser al Cavall Bernat i li va costar quatre intents. Després ja va fer totes les pujades clàssiques i va desocbrir la Falconera, on va millorar la seva tècnica d'escalada artificial i va obrir moltes vies.
Un dia, que no havia anat a col.legi per escalar a la Falconera, va passar la Volta Ciclista a Catalunya per la carretera del costat. L'helicòpter de la televisió es va fixar que estava a mitja paret i va dedicar-li un primer pla. Els seus pares van descobrir així, per la tele, que marxava a escalar d'amagat.


Camins verticals oberts
El Jaume ha escalat gairebé totes les parets i agulles de Sant Llorenç del Munt, Montserrat i de moltes altres indrets de Catalunya i la resta del món.
També ha fet moltes primeres víes. Fins ara ha obert un total de 137 vies d'escalada, de les quals 37 són a Montserrat i les següents estan a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
  1. Via Paca, a la Cinglera del Bolet de la Castellassa.
  2. Via Deed Purple, al Morral del Racó (amb l'Osso).
  3. Perafita Airlines, a la Falconera.
  4. La Festa del Paca, a la Falconera.
  5. Supernatural, a la Falconera.
  6. Fliping, a la Falconera.
  7. Sangtrait, a la Falconera.
  8. Passió Incondicional, a la Falconera.
  9. De la Montse, a la Falconera (amb la Montse Coll).
  10. Batucada, a la Falconera.
  11. Escurachemeies, a la Morella.
  12. Aisa Driss, al Cap del Faraó.
  13. Eugeni González, al Cap del Faraó.
  14. Pep Clotet, a la Punta dels Cavalls.
  15. Passeig Galàctic, al Salt dels Cavalls.
  16. Homo Hipotecàrius, als Castellots de Tanca (amb l'Òscar Masó).
  17. Alt Voltatge, a la Cova Simanya (amb la Montse Coll)
  18. Legend, a la Gran Diagonal.
  19. Maria del Monte, a les Gaites (amb el Manuel López).
  20. Villa Strangiato, als Districtes de la Font Soleia.
  21. Janis Joplint, als Òbits (amb Marta Vilas).
  22. Ritme Cardíac, a les Onze Hores.
  23. Ay, Carmela!, a la Castellassa.
  24. Mercè Basagañas, a la Punta Serreta.
  25. Terra dels Vents, als Plecs del Llibre (amb el Xavi).
  26. Enric Comellas i Llinares, a la Castellassa (amb l'Albert i l'Òscar Masó).
  27. Drac Queen, al Morral del Drac (amb el Mayum).
  28. Robert Colilles,
  29. Tiralinies, a la Paret dels Liquens Secrets (amb l'Armand Ballart).
  30. Ullastrell, a Can Senglar (amb l'Armand Ballart).
  31. Via Vallès, a Can Senglar (amb l'Armand Ballart).
Exploracions arran de terra.
El Jaume és sobretot escalador. A la seva segona visita a Sant Llorenç del Munt ja va fer una ascensió. Però el Jaume destaca que, el fet d'estar tantes hores de cara a la paret per escalar, no ha de impedir veure tot el que té realment Sant Llorenç, tots els seus encants, que són "tot, l'escalada, les canals, a les coves, els camins... el perdre's... la descoberta".
Fidel al que proclama, de jove el Jaume va passar la seva primera setmana de vacances (sense pares) acampat a les Fogueroses, sota el Paller. Va aprofitar per recórrer tot el sector (incloses les canals més verticals) i, a més, va obrir una difícil via d'escalada al Morral del Racó.
Poc després també va fer en solitari una travessa de cinc dies per tot Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A les nits dormia a balmes, en alerta pels sorolls de la nit de la muntanya.
D'aquestes experiències li ha quedat la tradició de fer embardissades, de fer jornades en les que, com els porcs senglars, es fica entre esbarzers, bardisses... per explorar el terreny més selvàtic.
En aquestes embardissades sovint localitzada coses ben curioses: cabanes on han habitat temporalment persones que marxaven de la ciutat o, fins i tot, unes 50 soles de sabetes fetes amb pneumàtic, que probablement eren del temps de la Guerra Civil.


 Escalar i Voltar en Solitari 
Al Jaume li ha agradat escalar i fer sortides en solitari. Sobre aquesta preferència, constata que els seus coneguts "més santllorençans" prefereixen voltar sols i esmenta com exemples tres grans noms: l'Amadeu Pagès, el "baró" Joan Armengol (mort fa uns anys en un accident) i el Fredy Parera. I realment es poden afegir molts altres noms coneguts (la majoria de Grans Guies d'Això és la Mola) que  fan sols les seves exploracions per tenir més llibertat de moviments.No obstant, com tothom, el Jaume també ha sortit, escalat i obert vies en companyia d'altres persones. A més, dona suport als que volen aprendre la seva forma d'escalar.

Les estaques del Capablanca
Com expert en escalada artificial el Jaume Clotet també tracta sobre les curioses estaques que hi han a les esquerdes del Paller de Tot l'Any (a l'anomenada Cova del Capablanca) i a la Roca Salvatge.  El Jaume no dubta que eren estris que es feien servir per pujar parets abans de l'inici de l'escalada contemporania. A més, relaciona les antigues estaques de les parets de Sant Llorenç del Munt amb altres semblants que ha trobat en altres indrets de Catalunya i, fins i tot, amb una via de la popular Devils Tower National Monument, de Wyoming, als Estats Units. D'aquesta última es coneix que va ser instal.lada el 1893 per dos ramaders que volien pujar al cim, si bé les llegendes la vinculen amb els indis.

La Cova del Paca.
El Jaume també va localitzar el 1992 una nova cova. Un dia que voltava per sota de la Falconera i la Miranda va veure un petit forat. Ho va comunicar a uns amics del Centre Excursionista de Terrassa, que van passar l'avis al Xavier Badiella. Aquest hi va anar i va fer la topografia. A més, va decidir batejar-la com la Cova del Paca. Com a curiositat, el Jaume encara no ha entrat mai al seu interior.






Emissió 33: Una mirada nostàlgica als boscos, les vinyes i les fonts de les faldes de Sant Llorenç

Guia de l'Emissió: 
Ramon Comasòlives




També ho pots escoltar a:

El Ramon Comasòlives prové de dues grans nissagues familiars del sud de Sant Llorenç del Munt.
L'avi patern, que es deia igual que ell, va ser mosso i, després, masover de Can Gorina entre els anys 20 i principis dels 60.
L'avi matern era de la casa coneguda com els Corcola, de la família Font. Feia de pagès, però sobretot és recordat per haver explotat un dels forns de calç de la muntanya dels Rossos, que fa uns anys va ser rehabilitat i es va convertir en una de les grans mostres d'aquella antiga activitat.


Coneixements de supervivència
El Ramon, conjuntament amb el seu cosí, va començar de ben petit a voltar per Sant Llorenç del Munt guiats i ensenyats per l'avi matern. Aquest els va transmetre coneixements de bosc, però no tan sols com orientar-se o a on estaven determinats elements. També els va explicar  on anar a cercar aigua i quin tipus de plantes o arrels podien ser menjades.

Les Barraques de vinya a Matadepera
El Ramon encara va ser testimoni de com els boscos i, fins i tot, les vinyes cobrien la vessant sud de Sant Llorenç del Munt,  on està el seu poble, Matadepera. Havia conegut les vinyes de la Bruguera, del Motxo, del Sot de les Canyes, de Can Trapet, de Can Candi...I havia vist fer i havia begut vi d'aquestes vinyes.
El Ramon recorda que algunes vinyes, com la del Montxo o la del Sot de les Canyes, tenien barraques, però molt precàries. No tenien res a veure amb les de pedra seca de Castellar del Vallès o Sant Llorenç Savall. Segons el Ramon, les barraques de Matadepera estaven fetes amb molta beraja de materials, fang i cobertes de bigues de fusta. Aquesta podria ser la raó per la qual a Matadepera es conversen ben poques barraques, a diferéncia del que passa amb els pobles veïns.

Identificació d'avencs i coves.
El Ramon també va aprendre de petit on eren les cavitats del sud del massís. I va ser ell, conjuntament al seu cosí, qui ho explicar als grups espeleològic de Terrassa. Va tenir molta relació amb el Xavier Badiella i el Jaume Claverí.
El Ramon, fent-se ressò del que havia après de petit, va ser qui va desvetllar les localitzacions de l'avenc de la Costa del Tec, del Salt, del Torrent del Salt i, el més important de tots, el de les Pedres, que fa anys va quedar cobert per la pedrera. Igualment va explicar on són les coves del Salt i la Tendra.
A banda d'aportar el coneixement d'algunes cavitats, el Ramon també va participar en l'exploració de moltes d'altres, fent equip amb el Claverí i el Badiella. 

Entorn irrecuperable
El Ramon té molt clar el record de com era el sud de Sant Llorenç del Munt fa pocs anys i és molt critic en la forma com tot s'ha urbanitzat. Creu que existien altres alternatives millors per l'espai natural i lamenta com s'ha acabat amb boscos, amb fonts, amb paratges que mai més podran recuperar la seva antiga bellesa. Es refereix a sectors com Cavall Bernat, però també a Can Duran, Can Solà del Racó...



Emissió 32: El Puig de la Balma, un mil.leni d'històries i llocs interessants des de Nespres als Pins Cargolats

Guia de l'Emissió: 
Josep Llorens




També ho pots escoltar a:

El Puig de la Balma és un dels pocs llocs de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac que pot acreditar haver estat habitat permanentment durant un mil.leni. Abans de ser edificada, ja servia de refugi als pastors. El seu primer nom conegut és d'Espluga de Vilamanca i la seva aparició en un document es remunta al 1.170. Des d'aquesta època, el mas conserva un munt de documents històrics redactats en llatí.

De la Riera de Nespres al Turó del Mal Pas.
Des de que es té noticia la balma sempre ha estat ocupada per la mateixa família, que a partir del S.XV rebem el cognom de Puig. Els actuals representants de la nissaga són el Josep Llorens i el seu fill, Lluís. Tots dos s'ocupen de l'explotació dels recursos de la finca, que ara s'estén des de la Riera de Nespres fins el sot dels Debanadors, l'Era dels Enrics i la vessant nord del Turó del Mal Pas.
En Josep Llorens, que és el gran guia de l'emissió 32 d'Això és la Mola, explica que les dues activitats principals del Puig de la Balma sempre han estat els conreus i l'explotació forestal.

Els Enrics de l'Era.
En algunes ocasions les terres eren llogades a tercers. Uns documents, datats abans del S. XV, acrediten que el Puig de la Balma va llogar unes terres pel sot dels Debanadors a una sèrie de pagesos que coincidien en anomenar-se Enrics. Com a Era, feien servir el gran roquetar que queda per sobre dels Debanadors. Aquesta va ser l'origen de la toponímia Era dels Enrics, que s'ha conservat durant cinc segles.

La Vinya,
Com a totes les finques de Sant Llorenç, l'últim gran conreu del Puig de la Balma va ser la vinya. En moltes de les seves terres es van fer bancals per plantar vinyes.
El mas va mantenir aquest conreu i la producció de vi durant molt temps, fins els anys 80.
Com a testimoni d'aquesta època en alguns indrets de la finca es poden veure encara feixes i barraques, una d'elles és triple. Es tracta d'un "monument" de l'art popular de santllorençà, que ha estat localitzada pel Quim Solbas i el Jordi Guillemot i rehabilitada pel Grup de la Pedra Seca de Castellar del Vallès.

Dues colles de carboners.
En Josep Llorens recorda que al Puig de la Balma treballaven dues colles de carboners, formades, respectivament, per tres persones.Tots eren de Ribes i Tortorsa. Van provar de contractar també a carboners valencians, però no van donar els mateixos resultats.
En Josep recorda que abans de l'inici de cada campanya les dues colles feien les seves barraques, si bé ocasionalment també podien ocupar alguna balma. Cada colla feia unes 150 càrregues de carbó.
L'activitat carbonera del Puig de la Balma va acabar el 1968.
El principal comprador de carbó del Puig de la Balma era el Creus, un comerciant de Terrassa.
De tots els carboners, en Josep Llorens recorda especialment al Ramon, el Jaume "Puntes" (que eren originaris de Tortosa) i el Txaques i el Pere Piler (que veien de Ribes). La filla del Jaume encara treballa pel Puig de la Balma.

Els Pins Cargolats van créixer sense el coneixement dels seus propietaris.
La meitat dels populars Pins Cargolats de l'Era dels Enrics es troben dins dels límits del Puig de la Balma, i la resta són del Puigdoure. Tot i això, no es pot aclarir el seus misteri. Com és lògic, el Josep Llorens i la seva família tenen un coneixement exhaustiu de la seva finca, però sorprenent no van tenir noticia de l'existència dels pins fins fa pocs anys, cap a la dècada dels vuitanta.
El Josep explica que els pins es troben en un sector de terra molt dolenta. Per això mai no ha estat conreuada ni era activitat en tallades. Això va facilitar que els pins es desenvolupessin i no fossin inclosos tampoc en la gran tallada que va fer el mas del Puigdoure als anys 60.
Els Llorens creu que l'origen dels Pins Cargolats és natural i que, com a molt, potser algun boscaters es van entretenir a ajudar-los de petits a marcar les seves formes.

Emboscats i Maquis.
Durant la guerra civil, a moltes cavitats del Puig de la Balma es va amagar persones que volien evitar anar a la guerra.
Després de la Guerra Civil, un grup de maquis es va amagar a la Quebeca. Aquest grup, i després altres, anaven al mas a demanar menjar, advertint que no diguessin res. Quan rebien aquestes visites, els pares demanaven al Josep que portés un escrit al mestre de Mura, en el que avisaven que voltaven per allà els maquis. Però quan els guàrdies anaven a fer la inspecció ja no hi havia ningú.

Les Fonts.
Les fonts més importants de la finca del Puig de la Balma són les del Regadiu, la propera a la casa i les Fontetes.
En relació a les surgències del Sot de l'Infern, el Josep Llorens explica que realment la històrica font del Til.ler va desaparèixer l'any 1962 com a conseqüència de les torrentades. La força de l'aigua es va emportar tot l'entorn de la font, inclòs  el til.ler, del qual es va trobar la soca morta aigües avall.

La Fonda, el Museu i el Cine
Als anys 90 els propietaris van decidir compensar el decliu de l'agricultura amb la captació de turisme. Amb aquest objectiu van obrir un museu en el que exposes eines històriques i, a més, van posar en marxa un servei de fonda, amb llits i restaurants.
Recentment el Puig de la Balma ha servir d'escenari a dues importants pel·lícules catalanes: el Pa Negre i el Bruc.








Emissió 31: Les múltiples formes d'explorar i gaudir de Sant Llorenç del Munt, amb esquí inclòs


Guia de l'Emissió: 
Martí Puig i Cabeza



També ho pots escoltar a:


Hi han moltes formes d'explorar i gaudir de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Però  hi han poques persones que tinguin la capacitat tècnica, la preparació física i el coneixement del terreny necessari per endinsar-se per tot el massís: caminant, escalant, fent espeleologia, escoltisme, esquiant, en bicicleta, cercant te de roca o bolets, estudiant la seva història... El Martí Puig és una de les excepcions, un dels pocs llorençans realment polifacètic. El Martí Puig, geògraf de professió, és membre d'una reconeguda família muntanyenca vinculada a Sant Llorenç del Munt des de fa tres generacions. El seu avi matern, Francesc Cabeza i Sabater, va viure els moviments excursionistes d'abans de la guerra civil, el seu pare va destacar als anys 40 i 50 i el seu germà gran prenia el relleu generacional als anys 70. Amb aquests antecedents el Martí Puig ja reunia amb només 10 anys un llarg historial: ---havia voltat per tot el massís, coneixent les contrades més llunyanes i desconegudes,  ---havia ajudat a fer tasques de recuperació de la Bassa de la Calçada, ---i havia fet la seva primera escalada al Paller de Tot l'Any.

Hereu del Torras Homet.
Per estar encara millor preparat, el Martí va fer de ben jove els cursos d'escalada i espeleologia, dues disciplines que poca gent combina. Com un hereu destacat del mític Josep Maria Torras Homet, el Martí ha explorat moltes cavitats i, a la vegada, ha pujat a molts cims. Una altra semblança amb el Torras Homet és que també li agrada descobrir noves i grans xemeneies, com una imponent que s'aixeca a la canal de les Teixoneres.

El Club dels Agullaires.
El Martí ha obert diverses vies d'escalada i també forma part del prestigiós grup d'escaladors que s'ha dedicat a cercar i pujar agulles a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Igual que el Josep Barberà , els Yayüs, el Joan Armengol i els germans Òscar i Albert Masó, el Martí ha ampliat els seus límits a Sant Llorenç del Munt anant a les agulles més perdudes. També el Martí ha trobat i batejat diverses agulles, com:
- l'Ullal de Tanca, amb una via anomenada Estirabecs.
- El Carquinyoli dels Melindros.

Troballes espeleològiques.
El Martí Puig va començar també molt jove a fer espeleologia. Com a company de sortides tenia al Roger Garcia, amb el que va baixar als principals avencs de Sant Llorenç del Munt i va explorar algunes coves, com la del Manel. Segons el Martí, tenien l'esperit de fer una mena de col.lecció de cavitats, d'inventari de les principals coves i avencs. En aquest món de l'espeleologia també ha fet importants troballes, com ara: --- Les Gateres de l'Il.luminat, que són la continuïtat de la Cova Gran del Collet de Llor (i que, en conjunt, formen les Foradades del Collet de Llor). Es troben en un dels morrals que forma les anomenades Monges de la Muntada. --- La Foradada del Puigconill, que es troba en la vessant oest del cim, per sobre del camí que des de Can Bofí puja al Morral d'en Béns. La Foradada té interès tant des del punt de vista espeleològic (és un avenc obert també per un dels seus laterals) com des de l'escalada (és una petita via que, amb grimpada, permet pujar un graó en els cingles del Puigconill). 

Esquí,
El Martí Puig ha tingut el privilegi de fer esquí a Sant Llorenç del Munt, una activitat que al massís mai s'ha impulsat després de fortes nevades, a diferència del que passa en altres indrets.
Quan era jove algunes vegades si que havia fet esquí de fons des de La Barata fins el Coll d'Estenalles, tant fent pujada com, a continuació,  fent baixada.

Ciclisme.
Amb el seu company d'escalada, l'Elies Coll, el Martí Puig es va aficionar amb 13 anys a pujar en bicicleta fins a La Mata. La passió pel ciclisme l'ha acompanyat tota la seva vida.
Una de les rutes que fa sovint és la Volta dels 100, que va des del coll d'Estenalles a Navarcles, tornant per Sant Llorenç Savall i Castellar del Vallès.

Té de roca i bolets.
El Martí també té altres motivacions per anar per Sant Llorenç del Munt i l'Obac: la recerca de té de roca i de bolets. Pel que fa al té, l'ha portat a llocs enlairats, a cims de cingles o d'agulles. I l'afició als bolets l'han portat a molts racons. De fet, la troballa de la Foradada del Puigconill va fer-la un dia que anava a buscar bolets.

Historiador de l'Excursionisme
A part de desenvolupar una intensa activitat a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, el Martí Puig també és un estudiós de la seva història. Fins el moment ha publicat un important llibre: "Una aproximació a l'excursionisme terrassenc (1910 al 1936)", que va escriure amb el Francesc Roma.
El Martí també és membre del consell de Redacció l'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, que des del 1911 publica treballs de qualitat, la majoria de Sant Llorenç del Munt. 


Emissió 30: La intuïció i l'arriscada escalada que van fer possible trobar el gran Tresor de Sant Llorenç

Guia de l'Emissió: 
Salvador Mesalles (i Joan Camí)
i la trobada a l'avenc del Llest amb l'Anna M. Pallejà, el Josep M. Torras Homet, l'Enric Prat i el Salvador Vives. 




També ho pots escoltar a:

El Salvador Mesalles és un dels protagonistes de les exploracions per Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac entre finals dels 60 i principis dels 70. La principal fita d'aquesta època va ser la descoberta de la galeria Sardy, que està enlairada en la paret nord de la Sala Gran de l'Avenc del Llest. El Salvador Mesalles va ser un dels dos espeleòlegs-escaladors que va realitzar la difícil ascensió fins a la galeria. El seu company en l'arriscada escalada "interior" va ser el Joan Camí. I el Salvador Vives es va incorporar per fer l'estudi topogràfic.
Si l'avenc del Llest, explorat per primera vegada el 1953, ja era la cavitat amb més i més variades formacions del massis, amb l'afegit de la galeria Sardy, es va convertir en un veritable espectacle de la natura. I tot això, molt aprop de l'Alzina del Sal.lari o del mas de Mata.

Celebració del 60 aniversari
Coincidit amb el 60 aniversari de la troballa de l'avenc, el programa Això és la Mola ha fet un capítol especial, amb la col.laboració del Salvador Vives.
Per fer el programa, a més del relat del Salvador Mesalles, s'ha convocat una trobada històrica de les diverses generacions que han participat en les exploracions de la cavitat.
Davant de la boca de l'avenc es van aplegar:
- l'Anna Maria Pallejà, que va participar en la descoberta de l'avenc el 1953, tal i com ella ens va explicar en l'Emissió 6 d'Això és La Mola.
- El seu marit, el mític Josep Maria Torras Homet, que també va participar en l'Emissió 6, i és un dels millors coneixedors de Sant Llorenç del Munt, especialment de totes les seves cavitats i tots els seus cims.
- El Salvador Mesalles, amb el seu company d'espeleologia i escalada, el Joan Camí.
- L'Enric Prat, un dels impulsors de al Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excurisonista de Terrassa, que feia temps tenia la intuïció que dalt de l'avenc del Llest hi havia una galeria.
- El Salvador Vives, que va participar també en l'exploració del 1971 i va fer la primera topografia. El Salvador també va ser el guia de l'Emissió 8 d'Això és La Mola.
A la trobada també van participar noves generacions d'espeleòlegs, com l'Eduard Badiella, el Xavier Serra i l'Ignasi Villaroya.
Les intervencions de tots ells són recollides en aquest capítol del programa. Tots ells exposen els seus records de com van ser les exploracions del 1953 i del 1971, així com l'encant que té l'avenc per a tothom.


Primera Trobada amb la Foscor.
El Joan Camí, equipant-se per baixar a l'avenc del Llest
Per contextualitzar bé l'època de la troballa de la galeria Sardy, el Salvador Mesalles explica les seves experiències, que en gran part van ser compartides amb el Joan Camí.
El primer descens a un avenc del Salvador, la seva primera "trobada amb la foscor", va ser l'avenc de Castellsapera. Aquell dia van tenir un problema amb les cordes. Per poder sortir, el Salvador va tenir que grimpar i tornar a assegurar tot el material. Aquesta va ser la seva estrena espeleològica.
La segona baixada va ser a l'avenc dels Esquirols, al Garraf. Quan estaven a 120 metres sota terra, el Joan Camí es va esginçar l'esquena i ell i el Mesalles es van quedar allà unes hores, sense llum, fins que van venir a rescatar-los.
Posteriorment el Salvador va fer el curset d'espelologia i, més tard, va començar també a escalar. Conjuntament també amb el Joan Camí, van obrir el 1970 una via d'escalada, coneguda com Estenalles, a la Falconera.
Amb tot aquest historial estaven preparats per assolir una gran fita a Sant Llorenç del Munt.


Un presagi fet realitat
El Salvador Mesalles, sota l'avenc
L'anècdota històrica de la descoberta del 1953 va ser el fals rumor que el gos que dona nom a l'avenc, el Llest, havia caigut a dins i havia mort. Un fet desmentit al cap de 60 anys per l'Anna M. Pallejà en l'emissió 6 d'Això és la Mola.
I l'exploració del 1971 també té la seva pròpia anècdota. En aquest cas, no va ser un rumor sinó un presagi. Des dels seus inicis, la SIS del CET organitzava cursos i baixades a l'avenc del Llest. Això feia que els primers membres del SIS estiguessin molt temps a l'interior de la cavitat. I en aquestes estades, l'Enric Prat s'entretenia a mirar les parets. Un dia li va semblar que hi havia un forat que obria el pas a una galeria. Des d'aquell moment, i durant uns anys, el Sardy va anar insistint que calia enfilar-se per veure la galeria.
Un dels motius pels que no li van fer cas des del principi és que l'ascensió fins el possible forat era molt complicada. L'1 de maig del 1971, mentre el Sardy estava el servei militar, el Salvador Mesalles i el Joan Camí van decidir comprovar si el seu company tenia raó. El primer dia només van poder certificar que la pujada era molt complicada per les característiques de la paret. Amb les tècniques habituals d'escalada era impossible arribar-hi. Però afortunadament el Joan Camí era manyà i va decidir fer pals de ferro amb la consistència i la llargada suficient per clavar-se a la paret.
Amb el nou material van tornar a l'avenc, Van trigar més de 5 hores en anar posant tots els ferros. El primer en pujar va ser el Salvador Mesalles, que era el més prim. En arribar dalt va veure que efectivament el forat donava pas a una galeria i va demanar al Joan que també pugés.
Amb la il.luminació de tots dos van poder veure, per primera vegada, el tresor que allà s'amagava. El Salvador Mesalles recorda amb molta emoció aquella primera visió: "La galeria et posa el cor a dos mil. Veure allò a Sant Llorenç era difícil de creure. Era fantàstic, preciós,.. ens va deixar com estorats... no teniem presa per marxar... vem gaudir del que vem trobar... a més pensant que erem els profanadors de tot allò..."
A la setmana següent van incorporar al Salvador Vives i es va organitzar una sortida més amplia, però encara secreta, per fer l'estudi topogràfic. Al pocs dies TVE va fer un reportatge, que malauradament s'ha perdut.

Altres descobertes.
El Salvador Mesalles i el Joan Camí han fet altres descobertes. Per exemple, van ser els primers en explorar l'avenc de Cantarelles, poc després que una tempesta deixés al descobert la seva boca. Era tant recent la seva obertura que encara tenia guilla a dins. Per això, van tenir que deixar-lo airejar uns mesos abans de completar el seu estudi.

L'Enric Prat, el Sardy, a la trobada històrica davant l'avenc del Llest
Per somniar.
Cal fixar-se en el que diu l'Enric Prat durant la seva intervenció a la trobada de celebració dels 60 anys d'exploracions de  l'avenc del Llest.
L'Enric assegura que a l'esquerra de la galeria Sardy encara podria ser que hi hagi una altra sala perquè es veu un petit forat.
Fa 42 anys els fets ja van confirmar un presagi seu.
Per què no deixar anar la imaginació i pensar que l'avenc encara no ens ha desvetllat tots els seus tresors?



D'esquerra a dreta: Enric Prat, Salvador Mesalles, Joan Cami, Josep M. Torras Homet, Anna M. Palleja i Salvador Vives