Emissió 24: Els indrets fantàstics dels dos últims joves criats al cor de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

El Marc i el Carles, amb els seus pares i els seus avis, davant el Jeep Willys, a Matarrodona

Guies de l'Emissió: 
Carles Camí i Marc Camí 

Tuiteja

També ho pots escoltar a:


El germans Carles Camí i Marc Camí reuneixen dues condicions excepcionals:
1)
Són membres d'una nissaga, tan activa com discreta, els Camí i Garcia, ben coneixedora de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Entre el seu avi Josep, el seu pare Joan, la seva mare Lourdes i els seus molts tiets, com el Miquel, el Ferran, la Victòria o el Jordi, podrien escriure en primera persona moltes pàgines de la història recent de la muntanya i omplir molts punts del mapa. Com exemples: el seu pare (soci històric del SIS) va ser el primer en explorar la galeria Sardi de l'avenc del Llest (una de les grans meravelles naturals del massís) o els seus tiets Miquel i Ferran van localitzar els Pins Cargolats de l'Era dels Enrics i les coves del racó de la Rebolleda.
2)
Des que van néixer fins el 2002, han crescut al mas de Matarrodona. El seu espai natural era des de la Pola fins a Cal Padre i des del Sot de l'Infern al Ginebral.
El Carles i el Marc són encara joves, però ens sorprenen amb un discurs i una forma de veure i relacionar-se amb el món 100% muntanyenca, més pròpia del Grans Guies de més de 90 anys que han passat pel programa. L'explicació és que ells són fills, els dos últims fills, de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

La vida al mas
La família Matarrodona va abandonar el seu mas cap els anys 60 per anar a viure a Sant Vicenç de Castellet. El 1970 van rebre una proposta per llogar-lo i tenir-ne cura per part d'uns tiets del nostres joves: la Victòria Camí i el seu marit, Jordi Lloveres, i d'uns amics seus: la família del Josep Triadó. Poc després també es va afegir el matrimoni Joan Camí i Lourdes Garcia, i la família d'en Joan Gràcia. Alguns dies es reunien al mas fins a 17 persones.
El Carles i el Marc van començar a anar a la masia així que van néixer. Allà van aprendre a caminar i el Marc, fins i tot, va començar a nedar a la bassa de la font dels Horts.

Com no van tenir mai llum elèctrica, feien vida de sol a sol. De ben petits, deien als pares que anaven a la bassa a jugar, però marxaven a voltar per tot arreu.
A l'hora de dinar sempre estaven lluny del mas, a vegades a vuit quilòmetres. Al migdia era habitual escoltar com la Lourdes Garcia avisava als seus dos fills. La seva veu arribava a totes les valls de Matarrodona.
Del gran mas, de tres plantes, recorden:
- una gran taula de roure de 10 metres, que el fill Matarrodona va emportar-se abans de vendre la finca al Parc Natural,
- el terra de roure,
- una calaixera molt antiga,
- dues botes de vi,
- un amagatall secret, ara tapat, on es creia que s'amagava algun bandoler al segle XVIII.
- dos pous, un dels quals era realment un avenc (com el de Puigdoure), que va ser explorat pel Joan Camí.
- l'habitació de la palla,
- l'habitació de les eines, amb una gran pica de pedra.


Testimonis del crim contra els boscos de Matarrodona
De petits, el Carles i el Marc van ser testimonis d'un dels més greus atemptats comesos contra la natura a Sant Llorenç. A principi dels 80, abans de traspassar la finca al Parc Natural, l'últim propietari de Matarrodona (que ja no havia viscut allà) va ordenar una tallada massiva d'alzines i roures. L'acció va durar uns anys i va comportar la desaparició de milers d'arbres. Els llenyataires tenien part dels cavalls, les mules i les eines al mas. Això sorprenia els nens.
Però, només començar la tallada, ja va quedar clar que allò seria molt dràstic. Van matar un grandíssim roure que hi havia al centre de la carena que queda situada entre Matarrodona i l'Espluga. Com demostra la foto adjunta (el Marc porta xumet i el Carles està dret i inclinat darrera seu) el roure era gegantí.

Tant els germans Camí com altres testimonis han confirmat que aquell arbre era conegut com el Roure Llarg i la seva carena, que ara no té nom als mapes, era coneguda a Matarrodona com la carena del Roure Llarg. Per confusió, el nom també era emprat per designar al roure que està més amunt, al costat de la Fosca, i que, per aquells anys, també va perdre part de l'estructura per culpa d'una ventada. Les dimensions d'aquest altre arbre eren molt inferiors a les del veritable Roure Llarg. Per transportar les seves restes va ser necessari dividir-lo en tres parts i fer venir una grua.
En veure aquest atemptat, els germans Camí van decidir protegir un gran roure situat al torrent de la font dels Horts. Van penjar un cartell demanant que fos respectat. Afortunadament van atendre la seva petició i l'arbre encara viu.
Una altra de les conseqüències negatives d'aquesta gran tallada d'arbres a Matarrodona va ser l'obertura i eixamplament de pistes per tot arreu. Algunes encara es poden reconèixer, però com el seu ús va ser només treure la fusta, ara estan cobertes de vegetació. Ara bé, també van afectar la circul.lació d' aigües i van contribuir a la desaparició de moltes antigues fonts de la finca.

Les fonts arranjades.
El Carles i el Marc va conèixer totes les fonts de la finca, moltes ja seques i una part completament oblidades.
Amb l'ajuda dels seus pares van arranjar tres de les fonts més conegudes.
- Font de la Cruïlla:

- Font de la Cansalada:

- Font del Presseguer:

En les seves sortides sabien on hi havia una font per a anar a beure aigua. Entre d'altres anaven a la font de l'Om (a l'actual bassa del Roure Llarg), la font del Gorina, la font dels Bastons...

Camins Perduts.
Els germans Camí també denuncien la pèrdua d'alguns corriols històrics de Matarrodona. Ells encara intenten conservar-los. Entre d'altres destaquen:
- el camí de la Burra
- i el camí del Calvari
que s'han anat cobrint de vegetació.

El contacte amb la fauna.

El Carles i el Marc diuen que la "natura es gaudeix a punta d'alba". A primera hora els hi agradava observar a les merles, que baixaven en picat, a tota velocitat, com coets, a beure aigua dels torrents.
També miraven als esquirols, perseguint-se d'un arbre a un altre i menjant pinyes.
Igualment els agradava escoltar a les guineus, que cridaven com gossos, o veure com corrien les genetes.
En sentit negatiu, al Carles un dia va picar-li un escorpí i el seu avi va aplicar-li d'urgència un remei.
Un any una parella de mussols van fer el seu niu a les quadres del mas. Allà van posar els ous i van néixer diverses cries. Durant molts mesos el Carles i el Marc seguien l'evolució dels mussols. I quan les cries començaven a aprendre a volar, ells les recollien de terra.

Les exploracions
De ben petits el Carles i el Marc voltaven per tot arreu. Van començar anant amb els pares cercant bolets o, fins i tot, caçant. Però aviat anaven sols pels llargs i profunds torrents de la conca de Matarrodona, els roquissars des de la Pola fins cal Padre, els corriols (molt perduts) que enllaçaven tots els racons...
A vegades anaven de visita als masos propers, com:
- El Puidoure, on els avis Ezequiel els oferien galetes i un cantí ple d'aigua amb anís. Per això, ells coneixen a Puigdoure com la "Casa de les Galetes".
- El Farell, que estava en ruïnes i encara tenia les cadenes amb les que suposadament es lligaven als presoners.
- Santa Creu de Palou, l'ermita estava millor conservada que ara, però en el cementiri es veien molts esquelets.
- El Ginebral, situat a l'altra banda de la riera de Matarrodona, al sector del Camí Ral. Estava abandonada, però ple de roba, molta d'ella militar. Com hi havia tants vestits van batejar-la com "El Corte Ingles".
- La Balma del Tinet, on anaven per visitar al Carles Folch, amic del seu pare. Havien d'estar en silenci perquè els excursionistes no descobrissin el lloc on es trobava la barraca, a la Cova del Racó de Matarrodona.

En les seves exploracions trobaven molts llocs d'interès, com tines, barraques, refugis de guerra o de boscaters, balmes obrades, avencs... indrets naturals únics.
El Carles i el Marc es sorprenen de com ara a vegades s'anuncien les troballes d'alguns elements patrimonials, que ells sempre havien conegut molt bé, tot i que a vegades amb noms diferents.
Els germans Camí i Garcia afirmen que encara queden molts elements per registrar. A més, demanen  al Parc Natural que s'ocupi de conservar alguns llocs "únics" que realment ho mereixen. El programa Això és La Mola s'adhereix a la petició de la família Camí i Garcia i així ho transmetrà al director general del Parc Natural, l'Àngel Miño.

Les Tines de Matarrodona

La Balma del "Coto" (Pont de Vilomara)

El Marc i el Carles, fent d'espeleòlegs, com el seu pare (explorador de la galeria Sardi, una de les meravelles del massis).

Ultra Trail La Mola.
El Marc Camí, aficionat a les curses de muntanya, també ha posat en marxa una bona iniciativa vinculada a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac: l'Ultra Trail La Mola.
Es tracta d'un recorregut de 100 quilòmetres per tot el massís amb un desnivell acumulat de 5 mil metres. És una acció també solidària on els participants han de portar aliments, que són lliurats a la Creu Roja.
Un dels objectius és donar a conèixer l'amplitud de paisatges de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
La propera convocatòria es realitzarà a l'abril/maig del 2014. Hi ha dos temps programats per a la realització de la ruta: 20 i 24 hores, és a dir, requereix preparació.
Els corredors i fondistes de muntanya tenen una bona oportunitat de participar en una iniciativa interessant des de moltes vessants.
Link a la pàgina d'Ultra Trail La Mola:  (Anar-hi).

El Carles Camí i el Marc Camí, tot i la seva joventut, ja han acumulat molts mèrits a favor de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. I, cal esperar, que aviat la seva tasca es pugui reconèixer plenament, com es mereixen "els dos últims fills" de la nostra muntanya.

Els dos últims joves criats al cor de Sant Llorenç del Munt:  el Carles Camí i el Marc Camí

(Les fotos històriques són propietat de la familia Camí i Garcia)