Emissió 25: la vida a pagès al mas de l'Illa, gestionat per una familia genuïna de Sant Llorenç del Munt

 Guia de l'Emissió: 
Mª Teresa Torras


Comparteix l'Emissió 25:

Tuiteja

També ho pots escoltar a:


La família Torras s'ocupa del mas de l'Illa des de finals del segle XIX. L'avi Ramon, que treballava a la Pregona, va decidir anar a fer de masover. Per realitzar el trasllat dels mobles des de la Vall d'Horta al Sot del Sabater, va demanar permís per ser el primer en fer servir la nova carretera que unia Castellar del Vallès amb Sant Llorenç Savall.
El Ramon i el seu hereu, el Miquel, van treballar durant molt temps els horts del mas de l'Illa, que estaven situats a l'altra banda del Ripoll, als voltants de la font de la Boixa. Els Torras venien els tomàquets, les mongetes i tota verdura al mercat de Sabadell i a les cases de les Arenes. A l'hivern també feien llenya per fer costals, que venien als forns de pa de Sabadell. Els homes i dones de la família comerciàven també amb llet, bolets, aglans, bens, xais...

La Barraca de la Teresa de l'Illa.
 

A la part de vinyes dels horts hi havia una barraca, que ja existia al segle XIX, abans de l'arribada dels Torras a l'Illa. L'avi Ramon menjava molts dies allà. Fa poc aquesta barraca ha estat restaurada pel Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès i ha estat batejada com la barraca de la Teresa de lIlla.

Matrimoni entre pagesos i carboners.

Carme Lleixà, la Carmeta de l'Illa, mare de la Teresa Torras

El Miquel es va casar amb la germana d'un dels boscaters que els ajudava a tallar els arbres: la Carme Lleixà, d'una família de carboners de Tivenys. Va ser la popular Carme de l'Illa, una de les últimes dones de pagès a Sant Llorenç del Munt. Tot i quedar-se viuda, va voler continuar al mes fins que va morir.
El Miquel i la Carme van tenir dos fills, una és la Mª Teresa, que encara té el mas i és la Gran Guia de l'emissió 25 del nostre programa "Això és La Mola".
La Teresa és una de les poques persones genuïnament de Sant Llorenç del Munt. Per part de pare, la seva família està vinculada a:
- l'Illa,
- la Pregona  (al segle XIX)
- i en el programa es desvetlla que també van fer-se càrrec de l'antic mas dels Òbits.
Per part de mare, els seus parents són uns dels carboners més coneguts del massís, els Lleixà, que van treballar per molts indrets.

Pastors de Castellar de n'Hug i Trementinaires de Gòssol.
En aquest entorn, i des del mas de l'Illa, la Teresa ha estat espectadora de la vida de les muntanyes quan eren molt més que un espai natural, quan també eren el lloc de treball de moltes persones.
Pel mas havien passat pagesos, boscaters, pastors de Castellar de n'Hug... i, fins i tot, unes trementinaires que baixaven a peu des de Gòssol per vendre herbes als pobles i ciutats del baix Ripoll. A vegades s'aplegava molta gent al mas i treien d'una capsa un acordió per cantar i fer festa.

Els estiuejants mal avinguts de les Arenes.
La Teresa també va veure com els paratges naturals de Sant Llorenç del Munt començaven a atreure a visitants. Les veïnes cases de les Arenes, lloc d'estiueig de gent amb diners, és un bon exemple. La Teresa recorda que tant el seu avi com el seu pare deien que els veïns d'aquelles cases sempre havien estat enfadats els uns amb els altres.

L'hotel del "Paco": del president Companys als Falagistes.
A banda de les cases modernistes, a les Arenes hi havia l'hotel "del Paco", que durant la guerra civil es va convertir en un refugi de republicans i, fins i tot, del President Lluís Companys. Després, al franquisme, va ser una colònia de falangistes.
Durant la guerra un altre amagatall important van ser les balmes del Sot de la Carda, que es troben just sota la Castellassa de Can Torres.

La història real de la Font del Carme.

També la família Torras va decidir acollir dins del mas a estiuejants. Va ser un d'ells, un joier de Sabadell, el Joan Verges Homet, qui es va ocupar a l'estiu del 1954 de construir l'actual font del Carme aprofitant un petit aigüerol que existia. En les obres també hi va participar la Teresa, que recorda haver patit molta calor. El joier va dir que posava el nom de Carme en reconeixement de la mare de la Teresa, però també es deia igual una filla seva que havien adoptat de grans.
La Teresa coneix bé totes les fonts dels voltants del mas perquè, de petita, acompanyava a visitar-les al seu avi Ramon. La Teresa i el seu germà també s'ocupaven de portar aigua de la font de l'Illa, que és que feien servir per beure. Per netejar i altres usos, feien servir la font de la Boixa. Algunes vegades, excepcionalment, rajava la font de la capella i la Carme es posava molt contenta perquè no li calia anar fins a la Boixa.

L'Ermita de les Arenes.

També la Teresa es fa càrrec, conjuntament amb una cosina, de mantenir l'ermita de la Mare de Déu de les Arenes, que encara celebra mises i algunes celebracions. També encara la Verge de les Arenes manté la consideració de miraculós, si bé ja no amb la força d'abans, quan hi anaven gent en pelegrinació.