Guies de l'Emissió:
Cesc Zapater i Josep Ferré
També ho pots escoltar a:
L'emissió 35 d'Això és la Mola ha estat gravada en un lloc ben especial de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d'un dels graons rocosos de la Carena de les Ànimes, enlairat sobre el camí de la Soleia, que va ser durant la dictadura franquista (i en dues etapes ben diferents) un racó reivindicatiu, des d'on es cantaven i proclamaven missatges que malauradament són encara de molta actualitat.
L'antecedent: els Maquis.
Poc després del fi de la Guerra Civil, hi ha constància que un grup de maquis es van amagar en aquest indret aprofitant que complia tres requisits:
- estava fora de camins (amb un accés difícil),
- oferia una bona perspectiva
- i tenia una petita balma que els permetia aixoplugar-se.
Quan els maquis van marxar, es van deixar una granada de ma i el carregador d'una metralladora. Aquesta munició va ser localitzada a principis dels anys 50 pel Joan, fill del masover de Can Pobla, i l'Antoni Garcia, el Pintoret. Tots dos van decidir posar un primer nom a aquell racó: la Balma dels Maquis.
La descoberta per part d'un agrupament escolta.
Un anys més tard el racó va ser descobert pel grup anomenat els Cangurs dels Escoltes de la Sagrada Família, de Terrassa. Una primera colla de nois, entre els que estava l'Hermies Busqué, van anar en diverses ocasions i van fer una primera petita estructura amb roques i troncs.
L'equip de construcció del cau
 |
| El Cesc Zapater i el Josep Ferre, amb un dels troncs que formava part de la veritable Cabana de les Ànimes |
En Josep Ferré recorda que van començar la pujada a La Mola per la Gran Diagonal i que un company tenia tanta por de passar per allà que va arrancar a plorar. Quan van arribar a l'antiga balma dels maquis, els nois van tenir la impressió d'estar en un lloc molt llunyà i amagat.
Poc després, l'agrupament escolta va proposar als nens dur a terme una tasca i una part d'ells van dir que volien acabar de construir la Cabana de les Ànimes.
Així va ser com sis nois van començar a fer el cau. Hi van participar:
- Xavi Fabres,
- Josep Lluis Colome
- Miquel Colome
- Joan Martin
- Josep Ferré,
- Cesp Zapater
Els iniciadors del Pas de la Sardineta.Molts caps de setmana, així que acabaven les classes de l'escola els dissabtes al migdia, els nois anaven cap a la Mola i la seva cabana.
Pujaven a peu des de Terrassa, enfilaven el Camí dels Monjos i prenien la carena de les Ànimes.
Per fer la ruta encara molt més interessant i aventurera, el Cesc Zapater va adonar-se que en el cingle que marca el trencall del camí dels Monjos amb el de la Font Soleia hi havia un punt on es podia fer una grimpada.
El nois de la Cabana van anomenar-lo el Pas Difícil, que té un tercer o quart grau en escalada.
Es va convertir en part del seu camí, Fins i tot, quan carregaven amb sacs de ciment de 50 quilos (per fer els fonaments) el pujaven per aquell cingle.
Anys més tard el Pas Difícil va ser batejat com el Pas de la Sardineta, pels moviments que cal fer en la grimpada.
I, per extensió, tot aquell cingle ara s'anomena la Sardineta.
Pedres i Troncs
El Cesc Zapater i el Josep Ferre recorden que van ocupar la cabana tres anys: del 64 al 66. Durant tot aquest període de temps, anaven incorporant millores.
La Cabana, símbol de lluita democràtica
A les nits sempre cantaven. Tot i tenir 12 anys estaven molt sensibilitzats políticament i interpretaven temes reivindicatius. La cabana va acollir "concerts corals" dels nois que reclamaven democràcia real i llibertat per a Catalunya. És a dir, el que feien els nois de la Cabana de les Ànimes manté plena actualitat. I a ells no els poden acusar d'estar manipulats per l'educació en català, els mitjans catalans i les conspiracions de la Generalitat...
Adults, amb 14 anys.En fer 14 anys, el Josep i el Cesc van començar a treballar. Durant una etapa van fer activitats a la muntanya per separat, si bé van mantenir l'amistat i actualment tornen a fer sortides junts.
El Cesc es va aficionar molt a l'escalada a Sant Llorenç, a Montserrat... i fent grans expedicions.
A la Mola va ser un dels pioners (seguint al grup anomenat Manyos) en les vies d'escalada als cingles del camí de la Font Soleia.
Una d'elles estava aprop de la Cabana, sobre la balma des de la que ara arranca la via anomenada Rigor Mortis. A la nit dormia a la balma i al matí pujaven la paret. A la foto del costat (on apareixen el Cesc i el Pep) es pot veure la petita boca de la balma i el cingle per on escalava.
Per la seva part, el Josep Ferré va centrar-se més en l'excursionisme, incorporant cims dels Pirineus.
Oblit de la Cabana.
Un fet curiós és que el Cesc i el Josep van oblidar l'emplaçament de la cabana en dues ocasions. El primer retrobament va fer-lo el Josep quan va voler ensenyar el cau a les seves filles. Anys més tard va tornar a oblidar el lloc on es trobava i va trigar un mes en arribar-hi. Aquesta segona vegada es va portar una sorpresa: la cabana havia estat substituïda.
Un substituït poc agraciat.
 |
| El Cesc i el Josep, al costat de la construcció que ara ocupa el lloc de la seva Cabana |
Per dignificar l'indret, i recordar el seu passat reivindicatiu dins de Sant Llorenç del Munt, potser caldria posar algun símbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada