Emissió 36: Com es va formar Sant Llorenç del Munt fa 30 milions d'anys i com neixen les fonts

Guia de l'Emissió: 
Marc Anglés

Tuiteja

També ho pots escoltar a:

En Marc Anglés s'ha convertit en el geòleg actual que més coneix Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. En la seva intervenció al programa, fa una explicació molt detallada de l'origen i la composició del massís.
El Marc es va animar a estudiar geologia perquè era una de les assignatures que més li agradava a l'Institut de Can Jofresa. Tot el que ha après ho ha anat aplicant a la nostra muntanya, a la que va com a excursionista, espeleòleg i escalador des dels 14 anys.

La seva tesina de llicenciatura la va dedicar a:

- "Sedimentologia del sistema al·luvial de Sant Llorenç del Munt (Eocè mig-superior. Vora sud-est de la Conca Central Catalana. Conca de l’Ebre)".

I la seva tesi de doctorat fa un pas més i tracta sobre la:
- "Hidroestratigrafia del ventall deltaic de Sant Llorenç del Munt (Eocè mig-superior. Conca de l’Ebre)"

L'origen de Sant Llorenç del Munt fa 40 milions d'anys
Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac té 40 milions d'anys. L’antiga serralada ocupava l'actual Depressió del Vallès i la Serralada Litoral, mentre que una màniga de mar anava des de la comarca del Bages i la Depressió Central Catalana fins el País Basc. La zona de la Mola, el Montcau i els principals cims no es trobava dins del mar. Els nivells conglomeràtics que conformen els seus cingles, els que actualment podem veure, estan formats per còdols arrossegats per corrents d'aigua des de les esmentada serralada que ocupava l'actual Vallès. La costa es trobava una mica més enllà, cap al Pont de Vilomara, Mura, Talamanca, i Monistrol de Calders.
La configuració actual del relleu es va originar quan:
- el mar es va assecar,
- es va formar una fosa tectònica entre Terrassa i Matadepera, amb un enfonsament d’uns dos mil metres, i com a conseqüència d'això, les antigues grans muntanyes es van convertir en l'actual Vallès.
- i, a poc a poc, gràcies a l’erosió, es van anar configurant les cingleres de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, adquirint la seva forma actual, travessades per canals, torrents, rieres...

Els Cingles característics de Sant Llorenç: El Conglomerat Carbonàtic

Pel seu origen, el massís presenta un relleu suau distribuït en moltes i curtes carenes, de les que s'han anat separant petits monòlits (agulles).
Els cingles que més criden l'atenció, tant a la part de Sant Llorenç com de l'Obac, alternen diferents nivells, amb conglomerats de diferent naturalesa. Uns conglomerats són tous enfront la fracturació i l’erosió i els altres més durs. Aquests darrers són els anomenats conglomerats carbonàtics.
Hi ha quatre nivells principals:
- 1 - l'inferior, amb el Cavall Bernat com exemple destacat, les Foradades de les Pedritxes o els Morros Curts,
- 2 - les cingleres del camí de la Soleia, Roca Salvatge, el Pallet de Tot l'Any i el Castell de Bocs.
- 3 - els cingles superiors de La Mola, el Morral del Drac, Sescorts i el Collet Estret
- 4 - els Òbits, Castellsapera i la Pola.
En aquests nivells es concentren la majoria de fenòmens hídrics, tant els antics com els actuals. Poc més del 50 per cent de cavitats i de fonts es desenvolupen en els conglomerats carbonatats.

Corrents d'aigua al Massís.
En Marc Anglés ha completat l'estudi sedimentològic amb el dels fenòmens hídrics (fonts, pous d’abastament i cavitats) per evaluar com circula l'aigua. Sobre aquest tema, hi han diverses conclusions importants:

- en el conjunt del massís la permeabilitat és baixa i, per tant, l'aigua és escassa. Només els pous d’abastament que busquen l'aigua infiltrada en profunditat a les zones de Mura o Pont de Vilomara poden garantir cert aprovisionament.
- Donada l'escassetat d'aigua, ha estat admirable l'administració que històricament han fet els masos amb algunes fonts.
- la majoria de fonts tenen unes zones de recàrrega properes. Són sistemes locals, que drenen sectors molt concrets, alimentats de fractures de l’entorn proper, amb recarregues ràpides.
- la circulació de l'aigua no es produeix exclusivament a través del sistema càrstic, és a dir, que l’aigua no només circula a través dels conductes formats per dissolució en els nivells de conglomerat carbonàtic. El carst es limita al conglomerat carbonatat, de materials més calcaris i dolomítics, més solubles, però l'aigua també es mou a favor de les fractures menys abundants que travessen diversos nivells conglomeràtics.

Escalada Esportiva 

A banda de ser un gran geòleg, en Marc Anglès gaudeix també de Sant Llorenç del Munt desenvolupant altres activitats. És aficionat a l'escalada esportiva. Li agrada perquè "és un exercici físic en sintonia amb la muntanya, el plaer del moviment".
Durant molt temps va ser un habitual dels cingles del camí de la font Soleia.
El Marc esmenta com a favorites diverses vies d'escalada:

- La Bauhaus (un 7a, a la Paret Gran, oberta pel Fernando Micó).
- La Performance (un 7a, al Gruyère, oberta pel Belego, el Marzo i el Baciero)
- La Clave Omega (un 6c "mític", a la Placa de l'Heura, oberta pel Cazorla i el Díez, que ell considera la millor vía equipada als cingles del camí de la Soleia)
- La Piche Tira (un 8a que el va motivar molt, al Mur Blau, oberta pel Txema Gómez)
- La Zurich (un 7c+, al Mur Blau, oberta per l'Andreu Ortega)
- La Que Faltaba (un 6a+, una via llarga, però relativament ben equipada, a la Falconera, oberta pel Bosch, l'Aloy i el Renom).

D'escalada clàssica, ha fet el Cavall Bernat, la Roca de l'Esquirol i la Castellassa de Can Torres.

Espeleologia
Si pel Marc l'escalada és esport, en canvi, l'espeleologia és sobretot "curiositat i recerca, l'aplicació de la geologia en profunditat i una forma de veure des de dins el sistema càrstic de Sant Llorenç".
De ben jove ja va fer el curs d'espeleologia i ha explorat les principals cavitats de Sant Llorenç. També ha fet diversos estudis. Un dels més recents ha estat de la impressionant cova-avenc Quim Solbas.